Masurca: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: be-x-old:Мазурка (танец)
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 2: Línia 2:
La '''masurca''' és una [[dansa]] [[Polònia|polonesa]], de [[ritme]] ternari (3/4) i ''tempo'' no gaire ràpid, amb un accent en el segon temps -o en el tercer- de cada compàs.
La '''masurca''' és una [[dansa]] [[Polònia|polonesa]], de [[ritme]] ternari (3/4) i ''tempo'' no gaire ràpid, amb un accent en el segon temps -o en el tercer- de cada compàs.


Apareix en la [[regió]] de [[Mazòvia]] vers el [[segle XVI]], i acaba estenent-se per tot [[Polònia]]. Introduïda en la [[música]] de concert per [[Chopin]], al final del [[segle XIX]] arriba a competir internacionalment en popularitat amb el [[vals]] i la [[polca]]. La seva influència arriba a ritmes tan dispars com el [[maxixe]] [[Brasil|brasiler]] o el [[vals]] [[Viena|vienès]].<ref>Cort i Vives, Aleix: Diccionari del Ball. Edicions 62, Col·lecció El Cangur/Diccionaris, núm. 278. Barcelona, juliol del 1999. ISBN 84-297-4572-6, plana 102.</ref>
Apareix en la [[regió]] de [[Mazòvia]] vers el [[segle XVI]], i acaba estenent-se per tot [[Polònia]]. Introduïda en la [[música]] de concert per [[Chopin]], al final del [[segle XIX]] arriba a competir internacionalment en popularitat amb el [[vals]] i la [[polca]]. La seva influència arriba a ritmes tan dispars com el [[maxixe]] [[Brasil|brasiler]] o el [[vals]] [[Viena|vienès]].<ref>Cort i Vives, Aleix: Diccionari del Ball. Edicions 62, Col·lecció El Cangur/Diccionaris, núm. 278. Barcelona, juliol del 1999. ISBN 84-297-4572-6, plana 102.</ref>


==Referències==
==Referències==

Revisió del 13:04, 5 maig 2012

Il·lustració d'una parella ballant una masurca a la portada d'una publicació belga de l'any 1845.

La masurca és una dansa polonesa, de ritme ternari (3/4) i tempo no gaire ràpid, amb un accent en el segon temps -o en el tercer- de cada compàs.

Apareix en la regió de Mazòvia vers el segle XVI, i acaba estenent-se per tot Polònia. Introduïda en la música de concert per Chopin, al final del segle XIX arriba a competir internacionalment en popularitat amb el vals i la polca. La seva influència arriba a ritmes tan dispars com el maxixe brasiler o el vals vienès.[1]

Referències

  1. Cort i Vives, Aleix: Diccionari del Ball. Edicions 62, Col·lecció El Cangur/Diccionaris, núm. 278. Barcelona, juliol del 1999. ISBN 84-297-4572-6, plana 102.


Enllaços externs