Coriaria: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Robot afegeix: de, es, fr, nl, pt
Línia 50: Línia 50:
[[Categoria:Cucurbitals]]
[[Categoria:Cucurbitals]]


[[de:Gerbersträucher]]
[[en:Coriaria]]
[[en:Coriaria]]
[[lt:Glėbstiniai]]
[[es:Coriariaceae]]
[[fr:Coriariaceae]]
[[ja:ドクウツギ]]
[[ja:ドクウツギ]]
[[lt:Glėbstiniai]]
[[nl:Coriariaceae]]
[[pt:Coriariaceae]]

Revisió del 20:34, 20 març 2007

Infotaula d'ésser viuCoriaria Modifica el valor a Wikidata

Coriaria ruscifolia Modifica el valor a Wikidata
Dades
Planta
Tipus de fruitbaia Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCucurbitales
FamíliaCoriariaceae
GènereCoriaria Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicCoriaria myrtifolia Modifica el valor a Wikidata

Coriaria és un gènere de plantes amb flors, l'únic dins la família Coriariaceae.

De taxonomia molt discutida ja que és una família i gènere molt peculiar difícil de relacionar. Les seves flors es consideren de morfologia única.

Esrà format per unes 30 espècies de mates, arbusts i petits arbres.

La seva distribució mundial és ampla però molt disjunta ( la més extrema entre totes les plantes)ja que es troba en la regió mediterrània, sud i est d'Asia, Nova Zelanda, illes de l'oceà Pacífic, Amèrica central i Amèrica del sud.

A la Península Ibèrica i els Països Catalans l'única spècie autòctona present és el roldor (Coriaria myrtifolia)

Les espècies de Nova Zelanda es coneixen amb el nom maorí de Tutu

Descripció del gènere

Plantes perennes de fulles simples de 2 a 9 cm, sense estípules, de distribució oposada o en verticils. Flors en raïm, petites i verdoses amb cinc pètals. Fruit en drupa normalment negre i ocasionalment groc o vermell. En moltes espècies és tòxic i pot ser mortal (Roldor) en altres (com C. Thymifolia) és al·lucinògen i només és comestible en l'espècie C. terminalis.

Fixen el nitrogen atmosfèric amb bacteris situats a les arrels que poden fer nodulacions o ser interns (endòfits). Acostumen a créixer vigorosament en terrenys alterats pel foc o per l'erosió o altres factors.