Tulayha

Ṭulayḥa o Ṭalḥa (en àrab طليحة o طلحة), de nom complert Tulayha ibn Khuwaylid ibn Nawfal, fou un xeic dels Faqʿas (Banu Fak'as), sub tribu dels Banu Asad, del segle VII.

El 625 Mahoma va atacar un pou de la tribu Banu Asad a Katan defensat per el xeic Ṭulayḥa, que estava planificant un atac a Medina, la qual estava afeblida després de la batalla d'Uhud. Ṭulayḥa va prendre part al setge de Medina en la batalla dita de la Fossa l'any 627.

Després de les lluites els Banu Asad van ser afectats per la fam i llavors Ṭulayḥa i els altres caps de la tribu van adoptar el islam (630).

A la Rida (apostasia) del 632, Ṭulayḥa fou un dels principals, i ja abans de la mort de Mahoma s'havia autoproclamat profeta. Va aconseguir establir una aliança entre els Banu Asad, els Ghatafan i els Tayy a la que es van afegir part dels Abs i els Dhubyan o Fazara, però fou derrotat per Khalid ibn al-Walid a la batalla de Buzakha el 632. Ṭulayḥa va fugir i els Banu Asad van readoptar el islam.

El mateix Ṭulayḥa va abraçar després altre cop la religió islàmica.

Referència

• Enciclopèdia de l'Islam, X, 648 i 649