Sermó: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
imatge |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Imatge:Bloch-SermonOnTheMount.jpg|right|thumb|El sermó de la Muntanya, un quadre de Carl Heinrich Bloch]] |
|||
Un '''sermó''' o '''homilia''' és una modalitat del gènere oratori que consisteix en un discurs de tema religiós, en general pronunciat durant la missa cristiana. El sermó es pronunciava, en la primera litúrgia cristiana, en [[llatí]]. Després, quan el poble ja no comprenia el llatí culte, va començar a pronunciar-se en llengua vulgar, mentre que la resta de la litúrgia continuava en llatí. Alguns autors pensen que aquest va ser l'origen de certo traspàs de veus, proverbis i contes cultes a la llengua vulgar, cosa que donaria peu a bona part de la literatura folclórica. |
Un '''sermó''' o '''homilia''' és una modalitat del gènere oratori que consisteix en un discurs de tema religiós, en general pronunciat durant la missa cristiana. El sermó es pronunciava, en la primera litúrgia cristiana, en [[llatí]]. Després, quan el poble ja no comprenia el llatí culte, va començar a pronunciar-se en llengua vulgar, mentre que la resta de la litúrgia continuava en llatí. Alguns autors pensen que aquest va ser l'origen de certo traspàs de veus, proverbis i contes cultes a la llengua vulgar, cosa que donaria peu a bona part de la literatura folclórica. |
||
Revisió del 15:38, 3 abr 2007
Un sermó o homilia és una modalitat del gènere oratori que consisteix en un discurs de tema religiós, en general pronunciat durant la missa cristiana. El sermó es pronunciava, en la primera litúrgia cristiana, en llatí. Després, quan el poble ja no comprenia el llatí culte, va començar a pronunciar-se en llengua vulgar, mentre que la resta de la litúrgia continuava en llatí. Alguns autors pensen que aquest va ser l'origen de certo traspàs de veus, proverbis i contes cultes a la llengua vulgar, cosa que donaria peu a bona part de la literatura folclórica.
El sermó podria ser dogmàtic, místic, ascètico o parenètico. Era dogmàtic si tractava sobre dogmes. Els que explicaven els misteris, eren els sermones místics. Si eren sobre pràcticas religioses, s'anomenaven ascètics. Finalment, dels que tractaven qüestions morals, en deien parenètics.