Frederiksberg
| |||||
| Epònim | Frederiksberg Palace (en)   | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat federat | Dinamarca | ||||
| Regions | Regió de Hovedstaden | ||||
| Municipi | municipi de Frederiksberg | ||||
| Enclavament a | Copenhaguen i Copenhaguen | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 105.037 (2017) (12.073,22 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 8,7 km² | ||||
| Altitud | 15 m | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 1800–2000 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
Frederiksberg és un municipi formalment independent, Municipi de Frederiksberg, dins la Regió de la Capital de Dinamarca,[1] però típicament se'l considera part de Copenhaguen.[2][3] Ocupa una superfície de menys de 9 km² i té una població de 103.192 habitants (2015).[4]
Frederiksberg és un enclavament envoltat pel municipi de Copenhaguen i no existeix un límit clar entre els dos municipis.De vegades es considera que Frederiksberg és un barri de la veïna Copenhagen.[3]
Algunes de les institucions de Copenhaguen estan realment a Frederiksberg. Per exemple, el Zoo de Copenhaguen i diverses estacions del metro de Copenhaguen (les estacions de Forum, Frederiksberg, Fasanvej, Lindevang, i Flintholm) estan situades a Frederiksberg.
Història[modifica]
El nom originari de Frederiksberg era Tulehøj (= turó de Thyle-),[5][6] A Beowulf, Unferth té el mateix nom. Al Håvamål, el mateix Odin es refereix a ell mateix com "l'antic thul".[7] Thula es tradueix com "cançó", com en el poema de Rigsthula de l'Edda. Cap a 1443 Tulehøj s'escrivia com Tulleshøy.[8] Estava habitat des de l'edat del bronze.
La història de Frederiksberg s'inicia el 2 de juny de 1651 quan Frederic III de Dinamarca va donar a 20 camperols dano-neerlandesos el dret d'assentar-se a Allégade i a fundar "Ny Amager" (= Nou Amager) o "Ny Hollænderby" (= Nova-ciutat.Holandesa). El 1697 ran part de la ciutat es va cremar i amb Christian V va revertir a la corona.
El 1700-1703, Frederic IV de Dinamarca hi construí un palau al turó Valby Bakke que anomená Frederichs Berg, i reconstruí la ciutat al peu del turó que passà a dir-se Frederiksberg.
El 1771 tenia 1.000 habitants que passaren a ser 80.000 el 1900
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Is Frederiksberg part of the City of Copenhagen?». The City of Copenhagen. Arxivat de l'original el 25 d’abril 2016. [Consulta: 15 abril 2016].
- ↑ «Areas of Copenhagen». VisitCopenhagen / Wonderful Copenhagen. [Consulta: 15 abril 2016].
- ↑ 3,0 3,1 «Guide to Frederiksberg in Copenhagen». Wonderful Copenhagen. [Consulta: 16 abril 2016]. «Frederiksberg is a fashionable part of Copenhagen with excellent shopping opportunities and green spaces.»
- ↑ «Statistikbanken Table FOLK1». Statistikbanken.dk. [Consulta: 11 febrer 2015].
- ↑ «Gravhøien paa Dyrehavegaard». [Consulta: 15 novembre 2010].
- ↑ http://runer.natmus.dk/VisGenstand.aspx/Titel/Snoldelev-sten Arxivat 2012-05-26 at Archive.is
- ↑ «de beste bron van informatie over normanni i. Deze website is te koop!». normannii.org. [Consulta: 14 novembre 2010].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Rostgaard: Dend Kongelige Residents= og Stabel=Stad Kiøbenhavn». Eremit.dk, 17-03-2002. Arxivat de l'original el 2011-07-19. [Consulta: 14 novembre 2010].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frederiksberg |
 |
Guia de viatges de Frederiksberg a Wikivoyage. |