Marià Mullerat i Soldevila

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMarià Mullerat i Soldevila
Nom original(ca) Marià Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 març 1897 Modifica el valor a Wikidata
Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 agost 1936 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Arbeca (Garrigues) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
Alcalde d'Arbeca
1924 – 1930 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetge, polític Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat13 d'agost Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJosep Mullerat i Soldevila Modifica el valor a Wikidata

Marià Mullerat i Soldevila (Santa Coloma de Queralt, 24 de març de 1897 - Arbeca, 13 d'agost de 1936) fou un metge i alcalde català assassinat a l'inici de la Guerra Civil espanyola per viure la fe catòlica. El 23 de març del 2019 fou proclamat beat per l'Església catòlica.[1]

Biografia[modifica]

De família benestant, va estudiar a Santa Coloma, va fer el batxillerat al Col·legi de Sant Pere Apòstol dels pares de la Sagrada Família de Reus i es titulà a l'Institut Menéndez Pelayo del 1915. Fou un bon estudiant a la Facultat de Medicina de Barcelona.

Amb el títol de metge s'establí a Arbeca el 1921, on va contraure matrimoni amb Dolors Sans i Bové. El 1924, tot i no militar en cap partit polític, fou escollit alcalde d'Arbeca i reelegit el 1927 fins al 1930. Com a alcalde, impulsà la biblioteca municipal, recuperà el Ball de Valencians, contribuí a la millora urbanística, va refer la xarxa d'aigües, arreglà les campanes de l'església i construí la caserna de la Guàrdia Civil.[2]

Era germà de Josep Mullerat i Soldevila, diputat a Corts i alcalde de Tarragona, de Joan Mullerat i Soldevila, metge a Santa Coloma de Queralt, i de Ricard Mullerat i Soldevila, empresari de la construcció a Santa Coloma de Queralt.

Fou fundador del periòdic "L'Escut", un quinzenari local escrit íntegrament en català entre el 1923 i el 1926, que es presentava a si mateix com a "defensor de tota sana ideologia";[2] era una publicació de gran qualitat on apareixien notícies i anècdotes locals i comarcals; altres d'interès nacional i estatal; història d'Arbeca, defensa del bon parlar, ensenyament, agricultura, religió, moral, festes i tradicions, esports... Es tracta d'una publicació força heterogènia que inclou poemes i escrits de diversos autors catalans (Joan Amades, Josep Carner, Àngel Guimerà, Joan Maragall, Jacint Verdaguer, etc.).

Va morir afusellat a la rereguarda republicana en l'inici de la guerra civil espanyola, el 13 d'agost del 1936.[3] Durant el seu captiveri va curar la ferida d'un dels seus assassins i va receptar una medicina pel fill d'un dels seus acusadors.[1] Va morir al costat de Josep Sans, Llorenç Segarra, Manuel Pont, Joan Gras i Llorenç Vidal.[4] Un monument funerari recorda els fets al Pla d'Arbeca. El carrer on va viure amb la seva família porta el seu nom.[2]

Causa de canonització[modifica]

L'Església catòlica inicià el seu procés de beatificació el 2003.[5] El dia 8 de novembre de 2018, la Congregació de la Causa dels Sants va promulgar-ne el decret de beatificació. Fou declarat beat per l'Església catòlica en una celebració que tingué lloc el dissabte 23 de març de 2019 a la Catedral de Tarragona amb la presència del cardenal Angelo Becciu.[1] Va ser la primera beatificació celebrada a la Catedral de Tarragona.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 EFE. «El papa pone como ejemplo de perdón al beatificado médico Mariano Mullerat» (en castellà). [Consulta: 24 març 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Metges Catalans | Marià Mullerat i Soldevila». [Consulta: 24 març 2019].
  3. "Homenatge a Marià Mullerat i Soldevila. Santa Coloma De Queralt, 1897 - Arbeca, 1936. Testimoni de la fe i projector de cultura i prosperitat", Ed. Germanes Mullerat i Sans, (1997)
  4. 4,0 4,1 «Històrica beatificació a la Catedral de Tarragona de Marià Mullerat» (en català). [Consulta: 13 gener 2023].
  5. MARTYRS OF THE RELIGIOUS PERSECUTION DURING THE SPANISH CIVIL WAR († 1934, 36-39)

Enllaços externs[modifica]