Selenur d'argent(I)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicSelenur d'argent(I)
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular295,72637 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaAg₂Se Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
[Se].[Ag].[Ag] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata

El selenur d'argent(I) és un compost iònic constituït per cations argent(1+), , i anions selenur, , la qual fórmula és .

Propietats[modifica]

El selenur d'argent(I) és polimòrfic. Per sota els 133 °C es presenta en forma d'agulles hexagonals grises,[1] en una estructura ortoròmbica, grup espacial Im3m, anomenada .[2][3] És la forma que hom troba al mineral naumannita. Presenta propietats de semiconductor. És insoluble en aigua i soluble en amoníac.

Per damunt els 133 °C l'estructura és cúbica, grup espacial P212121, i s'anomena . Quan adopta l'estructura cúbica es converteix en un conductor superiònic. Els cations argent(1+) poden desplaçar-se fàcilment des de la seva posició en l'estructura cristal·lina a una posicions veïnes buides, la qual cosa permet el transport de càrrega elèctrica. És un transport per mitjà de cations a diferència dels metalls on els transport es deu al flux d'electrons.[4]

Aplicacions[modifica]

La fase de baixa temperatura s'utilitza com a fotosensibilitzador a pel·lícules fotogràfiques i a materials termocròmics a causa del seu relativament elevat coeficient de Seeback, baixa conductivitat tèrmica en xarxa i alta conductivitat elèctrica. La fase d'alta temperatura és un conductor superiònic. Troba aplicació en electròlits sòlids a bateries secundàries fotogràfiques.[5]

Referències[modifica]

  1. Perry, Dale L. Handbook of Inorganic Compounds, Second Edition (en anglès). CRC Press, 2016-04-19. ISBN 9781439814628. 
  2. NOTA: En la bibliografia sobre el selenur d'argent(I) hi ha una gran confusió amb el nom de les fases i es poden trobar els noms canviats. Aquí s'ha pres la denominació que apareix en la referència de Beck, G. i col., perquè el seu article del 2004 presenta un diagrama de fases clar.
  3. Beck, G.; Korte, C.; Janek, J.; Gruhl, F.; Kreutzbruck, M. «The magnetoresistance of homogeneous and heterogeneous silver-rich silver selenide». Journal of Applied Physics, 96, 10, 05-11-2004, pàg. 5619–5624. DOI: 10.1063/1.1798405. ISSN: 0021-8979.
  4. Andrés, Pérez Taborda, Jaime; Fernando, Briones Fernández-Pola,; S., Martín-González, Marisol «Seleniuro de Plata: un candidato a la alta eficiencia termoeléctrica». V Jornadas de Jóvenes Investigadores (2015), 2015-07.
  5. Kumar, M. C. Santhosh; Pradeep, B. «Structural, electrical and optical properties of silver selenide thin films» (en anglès). Semiconductor Science and Technology, 17, 3, 2002, pàg. 261. DOI: 10.1088/0268-1242/17/3/314. ISSN: 0268-1242.