Carnaval d'Encamp
| Tipus | festa carnaval  | ||
|---|---|---|---|
| Part de | cultura d'Andorra | ||
| Localització | Encamp (Andorra) | ||
| Estat | Andorra | ||
| Organitzador | Comú d'Encamp | ||
| Format per | |||
| Lloc web | comuencamp.ad… | ||
El Carnaval d’Encamp és una festa popular i tradicional andorrana que se celebra anualment a la parròquia d’Encamp amb motiu del Carnestoltes.[1] És considerat un dels esdeveniments festius clau del Principat i especialment pel seu ball de l’Ossa, que és una manifestació cultural distingida com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat segons la UNESCO del 2022 ençà.[2][3]
Es tracta d’una festa pagana circumscrita en la litúrgia de la Quaresma[4] que fou reviscolada en la seva plenitud, durant els anys 1950, per l’advocat Rossend Marsol Clua, també conegut com a Sícoris o «l'advocat dels pobres», que s’havia establert a Encamp procedent d’Artesa de Segre.[2] Les particularitats més destacades que té aquest esdeveniment són la coneguda com a operació i posterior crema d’un ninot que representa el rei Carnestoltes, la dansa teatral del Ball de l’Ossa –que mimetitza l’antiga cacera d’aquest mamífer autòcton de les Valls– i també la farsa teatral dels Contrabadistes, guionitzada pel mateix Marsol Clua i que representa la detenció i judici d’estraperlistes.[4][5][6] També hi ha l'habitual desfilada de comparses pels carrers de la parròquia i la clausura de la festa amb l'enterrament de la sardina.[1]
L'organització de les festes és d'un marcat lideratge juvenil; antany havia depès de diverses colles, però arran de mitjan segle xx s'agruparen per a constituir la Comissió de Festes d'Encamp.[1] Aquesta organització, que no havia mai format part del comú per tal d'evitar censures o la intervenció del consistori, sí que passà a estar regulada, des de l'any 2007, per l'administració local i amb un reglament de règim intern. En aquesta nova Comissió coral, n'organitzen el Carnaval representants del jovent, del comú, dels comerços, de les entitats esportives i culturals i també una mostra dels encampadans més vells que hi viuen.[1]
El conjunt de celebracions està protegit per les lleis andorranes com un dels quinze Béns Immaterials del Patrimoni Andorrà.[1] Existeix un refrany històric vinculat a l’esdeveniment: «Per Carnaval, tot s’hi val a Encamp».[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Roig i Burgos, 2019.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Lizarte Fernàndez, Robert «El carnaval d’Encamp, un símbol d’arrel i d’identitat». Trobades Culturals Pirinenques, 10, 2014, pàg. 207–210. ISSN: 2696-2381.
- ↑ «Primer Ball de l’Ossa des de que es considerada Patrimoni Cultural». El Periòdic d'Andorra [Escaldes-Engordany], 21-02-2023 [Consulta: 22 març 2024].
- ↑ 4,0 4,1 Valls Oliva, 2006, p. 102.
- ↑ Villaró, Albert «Història de la creació cultural: de l'antiguitat al segle XX» (
PDF). Relat històric d'Andorra. Govern d'Andorra, pàg. 34 [Consulta: 22 març 2024].
- ↑ Valls Oliva, 2006, p. 149.
Bibliografia[modifica]
- Burgos, Albert. Les Festes d'Interès Cultural. Patrimoni Immaterial d'Andorra (PDF). Ministeri de Cultura, Joventut i Esports d'Andorra. Govern d'Andorra, 2019. ISBN 78-99920-0-875-1.
- Valls Oliva, Àlvar. Diccionari Enciclopèdic d'Andorra. 1a edició. Andorra la Vella: Fundació Crèdit Andorrà, 2006. ISBN 9789992016299.