Estadi Milton de Souza Corrêa
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Estadi  | |||
| Construcció | 17 octubre 1990 | |||
| Obertura | 17 octubre 1990 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Macapá (Brasil) | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Estat d'Amapá | |||
| Capacitat màxima | 13.680 | |||
| Club | Amapá Clube | |||
L'Estadi Milton de Souza Corrêa és un recinte esportiu situat a Macapá, capital de l'estat d'Amapá, construït l'any 1990. És utilitzat per a acollir partits de futbol i concerts.
També se'l coneix com Zerão (traduïble al català com 'zerot'), nom sorgit pel fet de què es va construir de tal manera que la línia de mig camp coincidís amb la línia de l'equador, de tal manera que el camp d'atac i el de defensa se situessin en hemisferis diferents.[1][2] A causa de la imprecisió del Sistema Geodèsic Brasiler (SGB) a finals dels anys vuitanta —quan l'estadi va ser planejat—, hi ha una disparitat entre el traçat de la línia i la que estableix l'estàndard universal WGS84.[3][4][5]
Història[modifica]
El Zerão va ser fundat el 1990, però fins al maig de 1994 l'estadi no va ser batejat. El primer nom que va rebre va ser del tricampió mundial de Fórmula 1, Ayrton Senna.[6] No obstant això, mesos després va rebre el nom de Milton de Souza Correa, en homenatge a l'exdirigent del Consell Regional d'Esports, que va morir el 18 d'agost en un accident de trànsit.[1][7][6][8]
El primer gol oficial marcat a l'estadi va ser anotat per l'atacant Miranda, en el partit Independente EC - Trem DC (1-0), corresponent al Torneig de l'Amazònia.[9] El mateix dia, un combinat de futbolistes d'Amapá va jugar un amistós contra la selecció brasilera de veterans, amb la presència de Zico i altres futbolistes de la seva generació.[1]
L'any 2005 l'estadi va tancar per reformar les graderies. Després d'un llarg període abandonat, va reobrir el 15 de febrer de 2014.[7] S'hi va celebrar una gran festa, amb la presència de jugadors d'equips locals, dels veterans de Rio de Janeiro i la selecció olímpica brasilera.[5][10]
El 2015, després d'una nova reestructuració, el recinte va ser transformat en complex olímpic, amb pista d'atletisme i àrees de salts i llançaments. La inauguració va comptar amb la presència de Zico.[6][7]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estadi Milton de Souza Corrêa |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Caroline, Lana. «Estádio ‘Zerão’ comemora 32 anos de história e representatividade esportiva no Amapá» (en portuguès brasiler). Diário do Amapá, 17-10-2022. [Consulta: 24 abril 2023].
- ↑ Juarez, Rodrigo. «Estádio Zerão passa por reparos e fica pronto para receber jogos oficiais no "meio do mundo"» (en portuguès brasiler). globoesporte. Globo, 18-01-2021. [Consulta: 24 abril 2023].
- ↑ «The Equator» (en anglès). Google Sightseeing, 05-11-2009. [Consulta: 10 novembre 2009].
- ↑ Denck, Diego. «Conheça o estádio brasileiro que foi construído sobre a Linha do Equador» (en portuguès brasiler). Mega Curioso, 15-04-2019. [Consulta: 18 setembre 2021].
- ↑ 5,0 5,1 «Estádio Milton de Sousa Corrêa – ZERÃO» (en portuguès brasiler). Secretaria de Estado do Desporto e Lazer. [Consulta: 24 abril 2023].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Juarez, Rodrigo. «Estádio Olímpico Zerão no AP, único com campo dividido pela Linha do Equador, completa 32 anos» (en anglès). globoesporte. Globo, 17-10-2022. [Consulta: 24 abril 2023].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Juarez, Rodrigo. «Único com campo dividido pela Linha do Equador, Estádio Zerão no Amapá completa 30 anos» (en portuguès brasiler). globoesporte. Globo, 17-10-2020. [Consulta: 24 abril 2023].
- ↑ Penha, Gabriel. «Quem foi Milton de Souza Corrêa, que dá nome ao estádio 'Zerão', no Amapá» (en portuguès brasiler). globoesporte. Globo, 12-02-2014. [Consulta: 22 febrer 2024].
- ↑ «Ex-atacante Miranda relembra 'reinado' no estádio Zerão, no AP» (en portuguès brasiler). globoesporte. Globo, 10-01-2014. [Consulta: 24 abril 2023].
- ↑ «Após 7 anos, estádio dividido pela linha do Equador é reaberto no AP» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo. UOL, 15-02-2014. [Consulta: 2 juny 2016].