El catió hidroheli(1+), HeH+, també conegut com a ió d'hidrur d'heli o ió molecular d'hidrur d'heli, és un ió positivament carregat format per la reacció d'un protó amb un àtom d'heli en la fase de gas. Es va produir per primera vegada en laboratori l'any 1925. És isoelectrònic amb l'hidrogen molecular.[1] És l'àcid més fort que es coneix amb una afinitat de protó de 177.8 kJ/mol.[2][3] És l'ió heteronuclear més simple, i és comparable amb l'ió hidrogen molecular, H+ 2.[4] El seu moment dipolar calculat és 2.26 o 2.84.[5]
Les dades numèriques s'han extret de Weast, R. C. (Ed.) (1981). CRC Handbook of Chemistry and Physics (62nd Edn.). Boca Raton, FL: CRC Press. ISBN 0-8493-0462-8.
↑Lias, S. G.; Liebman, J. F.; Levin, R. D.; Liebman; Levin «Evaluated Gas Phase Basicities and Proton Affinities of Molecules; Heats of Formation of Protonated Molecules». Journal of Physical and Chemical Reference Data, vol. 13, 3, 1984, pàg. 695. Bibcode: 1984JPCRD..13..695L. DOI: 10.1063/1.555719.
↑Coxon, J; Hajigeorgiou, PG «Experimental Born–Oppenheimer Potential for the X1Σ+ Ground State of HeH+: Comparison with the Ab Initio Potential». Journal of Molecular Spectroscopy, vol. 193, 2, 1999, pàg. 306–318. Bibcode: 1999JMoSp.193..306C. DOI: 10.1006/jmsp.1998.7740. PMID: 9920707.
↑«[ned.unifenas.br/amdias/wp-admin/apostilas/hf1s.pdf Dipole Moment Calculation to Small Diatomic Molecules: Implementation on a Two-Electron Self-Consistent-Field ab initio Program]».
