Micronycteris buriri
Estat de conservació | |
---|---|
Dades insuficients | |
UICN | 88120333 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Chiroptera |
Família | Phyllostomidae |
Gènere | Micronycteris |
Espècie | Micronycteris buriri Larsen et al., 2011 |
Micronycteris buriri és una espècie de ratpenat de la família dels fil·lostòmids. És endèmic de Saint Vincent i les Grenadines.
Descripció
[modifica]Dimensions
[modifica]És un ratpenat de petites dimensions, amb una llargada total de 66–72 mm, els avantbraços de 36,36–39,47 mm, la cua de 12–18 mm, les potes de 10–13 mm i les orelles de 19–25 mm.[1]
Aspecte
[modifica]El pelatge és llarg. El color general del cos varia del marró-grisenc fosc al marró-negrós, amb la base dels pèls blanca. El musell és allargat, la fulla nasal ben desenvolupada, lanceolada i amb la porció anterior soldada al llavi superior només a la base, mentre que al llavi inferior hi ha un coixinet carnós en forma de V. Les orelles són grans, ovalades, cobertes de pèls a la base del marge anterior i unides al cap per una membrana poc desenvolupada amb una cavitat central superficial. El tragus és curt, triangular i amb una petita cavitat a la base del marge posterior. Els peus estan coberts de pèls. La cua és llarga i s'estén fins a aproximadament la meitat de l'ample uropatagi.
Biologia
[modifica]Comportament
[modifica]Es refugia a l'interior de coves marines.
Alimentació
[modifica]S'alimenta d'insectes.
Distribució i hàbitat
[modifica]Aquesta espècie és coneguda només a l'illa de Saint Vincent, a les Petites Antilles.
Viu en boscos i plantacions de bananes situades a fins a 646 metres d'altitud.
Estat de conservació
[modifica]Com que fou descoberta fa poc, l'estat de conservació d'aquesta espècie encara no ha estat avaluat.
Referències
[modifica]- ↑ Larsen et al., 2011
Bibliografia
[modifica]- Larsen, P. A.; Siles, L.; Pedersen, S. C.; Kwiecinski, G. G. 2011. «A new species of Micronycteris (Chiroptera: Phyllostomidae) from Saint Vincent, Lesser Antilles». Mammalian Biology, 76: 687-700