Vés al contingut

El Camps (les Preses)

Infotaula edifici
Infotaula edifici
El Camps
Imatge
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XVI Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Altitud533 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativales Preses (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióVeïnat del Corb Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 08′ 32″ N, 2° 29′ 30″ E / 42.142263°N,2.491764°E / 42.142263; 2.491764
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC10117 Modifica el valor a Wikidata

El Camps és un edifici de les Preses (Garrotxa) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC).

Descripció

[modifica]

Es tracta d'un edifici civil orientat al sud amb teulada a dues vessants i format per diferents cossos.[1]

El material de construcció és la roca volcànica i les parets laterals estan apuntades amb contraforts.[1]

A la façana principal hi ha un portal dovellat i a la part dreta presenta un cos afegit constituït per un porxo al segon pis i quadres a la planta baixa. A la part del darrere hi ha un portal d'estil gòtic. A la part posterior de la casa hi ha una pallissa i una era, tots dos ben conservats.[1]

Història

[modifica]

La primera referència documental es de l'any 1358, quan Ramon de Camps resta constituït senyor del Mas Camps i de la Torre de Ça Masó, i passa a exercir la Batllia de Les Preses.[2][3] Havent esdevingut batlle, Ramon reserva el mas Camps per al seu segon fill, Jaume, mentre que el gran, en Pere hereta la batllia i la Torre de Ça Masó.[2]

En unir-se Jaume de Camps en matrimoni amb Francesca Calvet el 1374, i amb motiu d'haver entrat al Mas Camps, Francesca es fa dona pròpia i sòlida de l'Abat Arnau i Monestir de Sant Benet de Bages.[2]

Una de les filles d'aquesta unió, Blanca, es casà amb Berenguer de Noguerol, i els capítols matrimonials s'estipulen en el mateix mas Camps el 2 d'octubre de 1412. En aquells, Blanca aporta tot el Mas Camps amb les seves pertinences i altres béns mobles i immobles.[2]

Blanca i Berenguer tingueren tres descendents: Pere, Joana i Marquesa, dels quals els dos primers devien morir essent infants o adolescents. Així doncs, Marquesa esdevé hereva i propietària del Mas Camps. En emmaridar amb Bartomeu Gou d'Olot el 25 d'abril de 1425, Marquesa de Camps aporta quaranta sous de moneda barcelonesa de tern com a dot, provinent dels seus progenitors.[4] Aquest fet també s'esmenta a la descripció del mas a la fitxa de l'IPAC: existeix un document on apareix la Marquesa, filla de Noguerol (Marquesa del Camps), que hereta uns sous l'any 1425.[1]

La construcció de la casa sembla del segle xv.[1]

L'any 1881 es feu una ampliació general de la casa.[1]

L'any 1934 Josep Danés i Torras fotografia els dos edificis del Mas Camps per a l'obra Estudi de la Masia Catalana.[5]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «El Camps». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. [Consulta: 28 febrer 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Pagès, Joan «La nissaga dels Camps i l'aloetat de les Preses (1)». La Comarca d'Olot [Olot], núm. 6, 22-02-1979, pàg. 13-14. ISSN: 3010-016X [Consulta: 30 agost 2024].
  3. Bolós, Jordi. «Casa forta de sa Masó (les Preses)». Catalunya romànica. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 30 agost 2024].
  4. Pagès, Joan «La nissaga dels Camps i l'aloetat de les Preses (2)». La Comarca d'Olot [Olot], núm. 7, 02-03-1979, pàg. 11. ISSN: 3010-016X [Consulta: 30 agost 2024].
  5. Danés, Josep. «Can Camps de dalt i Can Camps de baix». Estudi de la Masia Catalana. Centre Excursionista de Catalunya. [Consulta: 30 agost 2024].