És situada davant de l'església de Sant Joan. És de grans dimensions, voltada de cases amb els baixos d'ús comercial. El perfil és més o menys regular. El terra està pavimentat en un moment contemporani, possiblement a finals del segle xx, amb llambordes.[1]
El nom prové de l'església i el convent de Sant Joan, i el lloc conserva encara avui el tarannà d'una plaça medieval oberta en el primer tram del carrer Major. L'interès artístic d'aquest indret és destacable. A mà dreta hi trobarem l'església de Sant Joan. La seva construcció fou iniciada l'any 1220 per ordre dels hospitalers de Sant Joan, que convertiren Berga en una seu de comanda hospitalera. A redós de l'església s'hi construí una casa conventual. D'aquesta remota època només en queda un capitellromànic, conservat a l'interior de l'església gòtica. A mitjan segle xiv els hospitalers van vendre el convent i l'església a les monges benetes, que s'hi establiren.[1]
↑ 1,01,1«Plaça de Sant Joan». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].
