Cinco amiguetes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de publicacions periòdiquesCinco amiguetes
Tipussèrie de còmics Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorJaume Rovira i Freixa Modifica el valor a Wikidata
Llenguacastellà Modifica el valor a Wikidata
Data d'inici1978 Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènerecòmic d'humor Modifica el valor a Wikidata
EditorialEditorial Bruguera
Ediciones B Modifica el valor a Wikidata
Publicat aZipi y Zape (revista) Modifica el valor a Wikidata

Cinco amiguetes és el títol d'una sèrie de còmic de Jaume Rovira. Va néixer de manera fortuïta a la revista Mortadelo,[1][2] constituïda com a sèrie el 1978 per a la revista Zipi i Zape,[3] on s'hi on s'hi va publicar la majoria de les seves aventures.[2]

Creació i trajectòria editorial[modifica]

La història va sorgir a partir d'una historieta sobre una colla de nens que Jaume Rovira va dibuixar per a un número especial de la revista Mortadelo. L'autor també va confessar inspirar-se en la seva pròpia infància en crear les aventures dels Cinco amiguetes, encara que cap d'ells està basat en un personatge real:[4]

« "[...]jo sempre he viscut a prop del camp, i caminava amb els meus amiguets en pandilla, construïem cabanes, trampes, jugàvem a guerres, així com l'emocionant "art" de robar fruita, l'adrenalina quan ens descobrien i havíem de sortir corrent. Vaig tenir el que es diu una infantesa feliç, una mica salvatge i plena d'aventures i imaginació, força comuna en aquesta època i molt diferent a la dels nois d'ara (al 1982) que, disposant d'altres mitjans, videojocs, ordinadors, etc, viuen més tancats a casa i segurament en ells mateixos, i això no sembla massa positiu per a un nen. Però els meus dibuixos no tenien cap pretensió pedagògica ni res que s'hi assemblès, sinó, simplement, recrear un món on la imaginació i el contacte amb la natura era el més important. Estimular la imaginació dels nens, donar-los un toc d'aventura, enriquir el seu món, que no s'oblidin que, a més dels videojocs també hi ha la natura, els animals, el camp, el carrer, la gent..." - Jaume Rovira.[4] »

Va aparèixer en les revistes juvenils setmanals Zipi i Zape, Mortadelo i Pulgarcito, remuntant vinyetes del seu format original. Tot i que la majoria de les seves historietes consten de dues pàgines, en ocasions especials, com nombres grans o commemoratius, apareixien historietes més llargues.

A l'època d'Ediciones B va protagonitzar un àlbum monogràfic de la Col·lecció Olé, amb la doble numeració 416-V.25 que incloïa la única historieta del grup de 44 pàgines, Baile de disfraces.

Argument i personatges[modifica]

És el dia a dia de cinc nens de ciutat (d'edats indefinides, entre els set i els dotze anys) que gaudeixen de freqüents excursions campestres i aventures amb personatges molt diferents (familiars de visita, captaires, policies...).

Personatges[modifica]

  • Tato és un noi gros i ros, que porta sempre un jersy negre amb una T. És el més representatiu de tot el grup. D'idees simples i directes. Sol estar pensant en menjar pràcticament tot el temps.
  • Manolo, és un noi petitó i ros, que sempre porta un pitet, de gran cor.
  • Bibi, és l'única component femenina del grup. Rossa, com Manolo, sol enfrontar-se a Tato i a Nacho.
  • Juanjo, D'aspecte semblant a Manolo, però més alt i morè. El seu tret més característic és el sentit comú. És el germà gran de Tato.
  • Nacho, l'intel·lectual del grup. Alt, ros, pèl arrissat i ulleres, a mitges entre inventor i filòsof.
  • Pirata és el gos que acompanya al grup en la majoria de les seves aventures. Tot i que el lector és capaç de saber el que pensa a través dels globus de pensament, els cinc amiguets no. Era un gos que tenia l'autor, molt tranquil, que estava sempre al seu estudi.[5]

Referències[modifica]

  1. Entrevista a Jaume Rovira por Armando Matías Guiu
  2. 2,0 2,1 «Cinco Amiguetes». Humoristan. [Consulta: 25 maig 2019].
  3. Cuadrado (2000), p. 1104.
  4. 4,0 4,1 Entrevista a Rovira, Súper Mortadelo n. 18
  5. «Entrevista a Rovira» (en castellà). Súper Mortadelo. Ediciones B, 18 [Consulta: 25 maig 2019].

Bibliografia[modifica]

  • QUADRADO, Jesús (2000). Atlas espanyol de la cultura popular: De la historieta i su uso, 1873-2000. Madrid: Edicions Sinsentido / Fundació Germán Sánchez Ruipérez . 2 v. ISBN 84-89384-23-1