Robert-Jules Garnier

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRobert-Jules Garnier

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 abril 1883 Modifica el valor a Wikidata
Sèvres (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 abril 1958 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Condeau (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódissenyador de producció Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0307872 TMDB.org: 1342006 Modifica el valor a Wikidata

Robert-Jules Garnier (Sèvres, 29 d'abril de 1883 - Condeau, 15 d'abril de 1958) de vegades acreditat Robert Jules Garnier, R. Jules Garnier o Garnier va ser un dissenyador de producció francès, nascut Jules Robert Garnier.[1]

Biografia[modifica]

Robert-Jules Garnier va debutar com a dissenyador de producció al curtmetratge Molière de Léonce Perret (amb Abel Gance després André Bacqué en el paper protagonista), estrenat el 1909. A partir de 1913, va iniciar una fructífera col·laboració amb Louis Feuillade que va acabar quan aquest darrer va morir el 1925. La seva filmografia conjunta inclou sobretot les cinc parts de la sèrie de pel·lícules dedicada a Fantômas pel director (incloent Le Mort qui tue el 1913 i Fantômas contre Fantômas el 1914, amb Georges Melchior i René Navarre), així com moltes altres pel·lícules mudes (per exemple: La Fille bien gardée el 1924, amb René Poyen i Alice Tissot).

D'aquest període mut, esmentem també L'Homme du large de Marcel L'Herbier (1920, amb Charles Boyer i Jaque Catelain), La Femme de nulle part de Louis Delluc (1922, amb Ève Francis i Roger Karl), Marquitta de Jean Renoir (1927, amb Marie-Louise Iribe i Jean Angelo) i L'Équipage de Maurice Tourneur (1928, amb Georges Charlia i Jean Dax).

Després de canviar al cinema sonor, Robert-Jules Garnier va assistir a André Hugon diverses vegades durant la dècada de 1930, entre d'altres a Boubouroche (1933, amb Madeleine Renaud i André Berley) i Gangster malgré lui (1935, amb Georges Milton i Françoise Rosay). Citem encara L'Émigrante de Léo Joannon (1940, amb Edwige Feuillère i Jean Chevrier) i Le Père Serge de Lucien Ganier-Raymond (1945, amb Jacques Dumesnil i Mila Parély).

La seva penúltima pel·lícula va ser Rendez-vous de juillet de Jacques Becker (1949, amb Daniel Gélin i Nicole Courcel). L'última de les seves cent pel·lícules franceses es va estrenar el 1950.[2]

Filmografia parcial[modifica]

(CM = curtmetratge)

Notes i referències[modifica]

  1. Segons la seva forma d'estat civil abans citada a Gens du Cinéma.
  2. Bergfelder, Tim & Harris, Sue & Street, Sarah. Film Architecture and the Transnational Imagination: Set Design in 1930s European Cinema. Amsterdam University Press, 2007. p. 72