Àngel Calafell i Pijoan
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 febrer 1909  Sant Guim de Freixenet (Segarra) |
| Mort | 26 desembre 1988 (79 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | activista |
Àngel Calafell i Pijoan (Sant Guim de Freixenet, 1909 - Barcelona, 1988)[1] va ser un destacat activista pels drets de les persones sordes.[2]
Va liderar la lluita pels drets de les persones sordes a través del moviment associatiu, presidint associacions per aquest propòsit i ajudant a crear-ne de noves.[2] El 1978 va fundar l'Associació de Sords de Catalunya, que més endavant va passar a anomenar-se Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA). Va ser cofundador, junt amb Juan Luís Marroquín, de la Confederació Nacional de Sordmuts d'Espanya (CNSE) i va impulsar la Federació Espanyola d'Esports de Sordmuts.[2] Va rebre del Govern de la Generalitat de Catalunya la Medalla al Treball President Macià l'any 1985.
Obres[modifica]
- Pijoan, Àngel Calafell i. Mi vida silenciosa: 1909-1962 (en castellà). Octaedro, 2011. ISBN 978-84-9921-182-4.
Referències[modifica]
- ↑ Plann, Susan. A Silent Minority: Deaf Education in Spain, 1550-1835 (en anglès). University of California Press, 1997, p. 197. ISBN 978-0-520-20471-3.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Barcelona, Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de; Lluch, Centre Ernest; Catalans, Institut d'Estudis; generals, Publicacions. Les Llengües de signes com a llengües minoritàries : perspectives lingüístiques, socials i polítiques: (actes del seminari del CUIMPB-CEL 2008). Institut d'Estudis Catalans, 2010-05-05, p. 52-53. ISBN 978-84-92583-99-7.