Celiprolol
 | |
| Dades clíniques | |
|---|---|
| Grup farmacològic | compost químic  |
| Codi ATC | C07AB08 |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C20H33N3O4 |
| Massa molecular | 379,247 Da |
| Identificadors | |
| Número CAS | 56980-93-9 |
| PubChem (SID) | 2663 |
| IUPHAR/BPS | 9064 |
| DrugBank | DB04846 |
| ChemSpider | 2563 |
| UNII | DRB57K47QC |
| KEGG | D07660 |
| ChEBI | 94461 |
| ChEMBL | CHEMBL27810 |
| AEPQ | 100.054.980 |
El celiprolol és un medicament beta bloquejant que s'utilitza pel tractament de la hipertensió. Té una farmacologia única: és un antagonista selectiu del receptor β1, però un agonista parcial del receptor β2. També és un antagonista feble del receptor α2.
Ús mèdic[modifica]
Es creu que el celiprolol proporciona beneficis clínics a les persones amb síndrome vascular d'Ehlers-Danlos, promovent la síntesi normal de col·lagen als vasos sanguinis i desplaçant la càrrega de pressió dels vasos més propensos a la dissecció i la ruptura.[1]
El 2019, una nova aplicació de fàrmacs (NDA) per al celiprolol va ser denegada per la Food and Drug Administration (FDA) dels Estats units d'Amèrica, en lloc de demanar un assaig “adequat i ben controlat” per determinar si el celiprolol va reduir el risc d'esdeveniments clínics en pacients amb VEDS.
Va ser patentat el 1973 i aprovat per a ús mèdic el 1982.
Referències[modifica]
- ↑ Beridze, Natalia; Frishman, William H. «Vascular Ehlers-Danlos Syndrome». Cardiology in Review, 20, 1, 2012-01, pàg. 004–007. DOI: 10.1097/crd.0b013e3182342316. ISSN: 1061-5377.