Vés al contingut

Fat·h (nom)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Fat·h-Al·lah (nom))
Infotaula de nomFat·h
Tipusprenom masculí Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua originalFat·h Modifica el valor a Wikidata
Pàgines que comencen per «Fat·h»
Persones amb aquest nom (Wikidata)

Fat·h o al-Fat·h és un nom masculí àrab (àrab: فتح, Fatḥ o الفتح, al-Fatḥ) que significa ‘obertura’, ‘apertura’, ‘inici’, però també i sobretot ‘victòria’ o ‘conquesta’, en el sentit concret de conquesta d'un territori per incorporar-lo a l'Islam i referit normalment a les primeres conquestes islàmiques —amb l'article, si el nom àrab va precedit per l'article al-: ‘l'apertura’, ‘la victòria’, etc.).[1][2][3] Si bé Fat·h i al-Fat·h són les transcripcions normatives en català d'aquests noms en àrab clàssic,[4] també se'ls pot trobar transcrits Fath, al-Fath, Fatah...[5]

Sense article inicial i combinat amb la paraula «Déu», Fat·h-Al·lah (àrab: فتح الله, Fatḥ Allāh, ‘Victòria de Déu’ o ‘Conquesta de Déu’) forma un nom compost teòfor relativament comú.

Aquests noms també els duen musulmans no arabòfons que els han adaptat a les característiques fòniques i gràfiques de la seva llengua.

Vegeu aquí personatges i llocs que duen el nom Fat·h.

Vegeu aquí personatges i llocs que duen el nom Fat·h-Al·lah.

Vegeu també Abd-al-Fattah.

Notes

[modifica]
  1. Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «فتح». ISBN 978-84-412-1546-7. 
  2. Corriente, Federico. Diccionario árabe-español. Madrid: Instituto Hispano-Árabe de Cultura, 1977, p. s.v. «فتح». ISBN 8460008428. 
  3. Cortés, Julio. Diccionario de árabe culto moderno: Árabe-español. Madrid: Gredos, 1996, p. s.v. «فتح» (Biblioteca Románica Hispánica). ISBN 8424917944. 
  4. Vegeu aquí les normes de transcripció simplificada dels mots àrabs.
  5. Excepte en el cas de personalitats àrabs contemporànies que hagin usat personalment transcripcions específiques i singulars del seu nom, es recomana, sobretot per als personatges històrics, emprar sempre la forma catalana normativa.