Mos Cominals fai ben parer
  que, si el pogues dir ni far
  cauza que·m degues enuiar,
  elh en faria son poder:
  mas paubreir’e vilenc l’assalh
  e poders e jovens li falh,
  per c’als guerriers non fai paor;
  e non a amic ni senhor
  que no·l tenha per enoios,
  mas tan can ditz nostras tensos.

  E s’ieu lo voill ben dechazer,
  que·l voilla tolre mon chantar,
  ja non er qui·lh don a manjar
  ni·l voilla albergar un ser:
  mas metrai lo chan dins serralh
  per qu’el soven trembl’e badalh.
  Que la verchiera de s’oisor
  vendet, don son gai mant pastor,
  car lai vivi’ ab sos lairos
  emblan las fedas e·ls motos.

  Anc ab armas no saup valer
  hom mens, tan se·n volgues lauzar,
  ni als guerriers, mas ab parlar,
  no saup hom mens de dan tener:
  mas soven mou guerr’e assalh
  a sels que an croz e sonalh,
  don mil monge dins refeitor
  preian, ploran, nostre Senhor,
  qu’en Pons Tortz e’n San Laurens fos,
  si com es, vielhs e sofraitos.

  Lialtat sol mot mantener
  e falsedat tostems blasmar,
  mas al Tornel la·i vim laissar
  e del tot metr’en non chaler;
  per que ditz lo paire n’Eralh
  que home qui nafre e talh
  e prenda son lige senhor
  ni·l removia castel ni tor
  no·l deu mantener nuls homs bos,
  per qu’el no·l manten ni·n Randos.

  Ja nulh marit non cal temer
  de lui ni sa molher gardar,
  ans lo pot laissar domneiar
  et estar ab leis a lezer;
  que cal que·l debois ni l’entalh,
  deboissar lo pot d’aital talh:
  ses pel, ses carn e ses color
  e ses joven e ses vigor;
  e d’ome qu’es d’aital faisos
  non deu esser maritz gelos.

  Comtor d’Apchier rebuzat,
  pos del chan vos es laissat,
  recrezut vos lais e mat,
  loing de tota benanansa,
  vencut de guerr’e sobrat,
  comtor mal encompanhat,
  ab pauc de vi e de blat,
  plen d’enoi e de carn ransa.

  Aisi prenc de vos comjat,
  pos mai de mi no chantat,
  e del vostre vielh barat,
  e de vostra vielha pansa,
  e del nas tort, mal talhat,
  e del vezer biaisat,
  que tal vos a Dieus tornat
  c’anas co escut e lansa.

  Be·us a breviat lo corril
  Monlaurs, que tenias vil,
  que de mai tro en abril
  vos fai estar en balansa;
  e non aves senhoril
  tant aut so dur cor apil,
  que ja·us trobon en planil,
  per que·m pren de vos pezansa.

  Et an vos claus lo cortil
  sil que·us son deus lo capil,
  e tornat de brau humil
  e tout chan et alegransa;
  e s’anc raubes loc mongil
  ara·us faitz dire a mil
  que Dieus e l’orde clergil
  vos an tout pretz et onransa.

  Pos del chantar em al som
  aisie·us desampar lo nom;
  totz vostr’argens torn’en plom
  e vostr’afars desenansa.
  Vilhetz pus blancs d’un colom,
  be·us menon de tom en tom,
  e no sabetz qui ni com.
  Tart seres mais reis de Fransa!

  Vielh Cominal, ma tor
  ai cobrad’a honor,
  car bon envaidor
  non pot hom leu faidir,
  c’a vos o auzi dir.
  Per que·m mis en la via
  e fi·n selui issir
  que a tort la tenia;
  don sapchan miei amic,
  tug, li paubr’e li ric,
  qu’ieu guerrai so que dic,
  pus sus son don issic.
   
  Qui m’apela traitor
  el men per mieg lo mor,
  mas car al mieu senhor
  podion ren lai dir,
  ieu non o volc sufrir,
  ni voill que tracher sia;
  e saup lo miellz guerrir
  qu’el eis no se·n guerria
  qu’enaisi se·n issic
  c’anc colbe no·i feric;
  et ieu fi so que dic:
  que·l pris e no·l retic.
   
  Si be·s fan gabador
  li fillat e·ill oisor,
  Monlaurs fai sobre lor
  sos honratz fatz auzir;
  e cant l’auzon venir
  no·l serron ges la via,
  ans lor a fag gequir
  l’orguoill e·l gualhardia:
  e parec en Nou Vic
  on preiron tal destric
  que, can l’estors partic,
  lairemas pres e·n gic.
   
  Ges no m’en don paor
  per lor dig de folor,
  si tot catre comtor
  mi menasson d’aussir,
  car en els pot venir
  ans qu’en me la murria;
  et ieu, podes lur dir,
  prec Dieu a cascun dia
  que gotela me fic
  el lag mal don muric
  us comtors qu’ieu ausic
  c’anc preveire non vic.