Font d'informació textual
 |
S'ha proposat fusionar aquest article a «Font d'informació». (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2018 |
Les fonts d'informació són els instruments que ens ajuden a localitzar i recuperar els documents i la informació. El concepte de font d'informació ha anat evolucionant al llarg dels anys, tant com el criteri que s'usa per classificar-les.[1] Les fonts d'informació principalment es classifiquen segons els criteris següents, però cada autor fa la seva propia classificació (tot i que quasi sempre es troben alguns punts de coincidència).
| Classificació de les fonts d'informació[1] | |
|---|---|
| Segons el grau d'informació | Primària |
| Segons el tipus de informació que conté | General
Especialitzada |
| Segons el format o suport | Textual
Audiovisual Digital |
| Segons el canal utilitzat | Oral
Documental |
| Segons la cobertura geogràfica | Internacional
Nacional Autonòmic Regional Local |
Fonts d'informació textual[modifica]
Les Fonts d'informació textual són probablement les fonts documentals més habituals. Dins aquest tipus de font d'informació hi trobem els documents jurídics, els texts oficials, les memòries, cròniques, cens, cartes, diaris privats, articles de premsa, assaigs, textos literaris, etc. (Font primària) També hi torbem els llibres de història o altres treballs de historiadors (font secundària).[2]
Font escrita és la font documental habitualment usada com a font historiogràfica, és a dir, el vehicle habitual de conservació de la memòria històrica que els historiadors utilitzen per a la reconstrucció, anàlisi i interpretació del passat de la humanitat, és a dir: la Història.
No convé d'oblidar que durant la major part del passat de la humanitat (la Prehistòria) no existia l'escriptura; i que també al passat més recent (la Història), solament una minoria culta produïa documents escrits. Tenir en compte només les fonts escrites produeix un biaix que privilegia als testimonis de les classes dirigents, la història política, la història militar, la religió i la ideologia dominant. A més a més qualsevol font escrita es fa com a justificació d'alguna forma del que el produeix, pel que han de tractar-se amb prudència, i en moltes ocasions amb veritable escepticisme.
Per al tractament de les fonts escrites i la diferència entre font i document vegeu font documental.
Tipus de fonts escrites[modifica]
- Font bibliogràfica; la de publicació puntual: els seus documents són els llibres. Es recopilen a biblioteques.
- Font hemerogràfica; la de publicació periòdica: els seus documents són els diaris i revistes. Es recopilen a hemeroteques.
- Font epigràfica; la que es manifesta a espais públics, formant part de l'arquitectura o de monuments: els seus documents són les inscripcions estudiades per l'epigrafia.
- Font arxivística: la no publicada, sinó restringida per al seu propi ús per qui la va produir (l'autor o font). Els seus documents de vegades es destrueixen, o si es considera que la seva conservació és pertinent, queden dipositats en un arxiu per a la seva recopilació. Pot ser tant un arxiu privat com un arxiu públic: arxiu d'empresa, arxiu institucional, arxiu eclesiàstic (arxiu parroquial, arxiu episcopal, arxiu Secret Vaticà), arxiu municipal, arxiu provincial, arxiu estatal, etc
Vegeu també[modifica]
Notes[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «MÓDULO 1. FUENTES DE INFORMACIÓN: TIPOS Y CARACTERÍSTICAS» (en castellà). Marga Losantos Viñolas, Abril 2011. [Consulta: Maig 2018].
- ↑ Catalunya, UOC - Universitat Oberta de. «Fonts d'informació». [Consulta: 5 maig 2018].