Vés al contingut

Football Club Numància

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Club Deportivo Numancia.
Infotaula d'organitzacióFootball Club Numància
Dades
SobrenomNumantins Modifica el valor a Wikidata
Tipusclub de futbol Modifica el valor a Wikidata
Creació1907
Activitat
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
LligaCampionat de Catalunya de futbol Modifica el valor a Wikidata
Instal·lació esportivaCamp del carrer Muntaner
Barcelona, Catalunya
Governança corporativa
Seu
Altres
Color          Modifica el valor a Wikidata
Equipament esportiu

El Football Club Numància fou un club català de futbol de la ciutat de Barcelona de l'inici del segle xx.

Història

[modifica]

El Football Club Numància va ser fundat el 1907 a la Vila de Gràcia.[1] Inicialment tenia la seu social al carrer la Granja número 24, prop de la plaça Lesseps, però l'especial orografia de la zona amb carrers força estrets i la manca de terrenys lliures, van obligar al club a buscar un terreny de joc més enllà de Gràcia.[2] El club s'establí al carrer Muntaner, al barri de Sant Gervasi de Cassoles, cantonada amb el carrer Sant Sebastià (actual Marià Cubí).[3] El camp, situat als terrenys de Can Galvany, estava a tocar del futur Turó Parc; aquesta era una zona on a principis del segle passat va acollir diversos camps de diferents esports (futbol, tenis, etc).[4] El 1913 van canviar la seu social i la van traslladar a tocar del terreny de joc.[5]

El Numància vestia samarreta blanca a ratlles blaves i va començar a competir al Campionat de Catalunya la temporada 1907-08; els numantins per tant van esdevenir el segon equip gracienc que participava en una competició oficial de la Federació Catalana, després del pioner Sport Club Salut.[6] Però el debut del Numància en la segona categoria va acabar sense guanyar ni un sol partit dels 10 disputats, marcant només 2 gols i encaixant-ne 32. El campió va ser el Salut SC.[7]

La temporada següent (1908-09) van millorar el registres i quedarien quarts classificats de sis equips. El Campionat de Catalunya 1909-10 de Segona Categoria va ser extremadament llarg, doncs es perllongà entre setembre de 1909 i agost de 1910, i hi participaren els clubs Catalònia FC, FC Provençal, CE Europa, FC Andreuenc, CS Sabadell, Club Catalunya, Aurora FC i FC Olímpic.[8] Al finalitzar el Campionat el Numància va esdevenir campió, però no ascendí en no haver ascensos ni descensos reglamentats.[9] El setembre del 1909 i coincidint amb el V Congrés d'Esperanto, el Club és l'organitzador del torneig Copa Esperanto, que guanyaria el Catalònia.[10]

El curs 1910-11, els numantins van tornar a jugar a Segona Categoria. Els blanc-i-blaus per segon any seguit van ser campions i aquesta vegada sí van ascendir a la màxima categoria del futbol català,[11] on hi estarien les 3 següents temporades (1911-12, 1912-13 i 1913-14). Un onze d'aquell equip campió era: Rocha; Curt, Estadella; Fradera I, Mestres, Bayés; Rodríguez, Barberà, Fradera II, Batllori, Oscós.[12]

El juliol del 1911 un popular quiosc de les Rambles barcelonines, va organitzar el torneig Copa Canaletas, en format d'eliminatòries. El primer rival va ser el CE Europa; amb victòria per 3-1,[13] el segon partit es va resoldre amb una contundent victòria per 7-1 al Barcelonés.[14] Finalment la final es va disputar amb l'Internacional de Sants, on van aconseguir la Copa al guanyar per 3-2. El partit es va jugar en dos diumenges, ja que la falta de llum va obligar a continuar-lo al següent.[15][16] Com a campions de Segona Categoria i dins el marc de les festes que anualment organitzava la Federació Catalana, el Numància va enfrontar-se al FC Barcelona, campió de la Primera Categoria. Els blanc-i-blaus fent un excel·lent encontre, només van perdre per 2-0.[17]

Finalment i després de les 3 temporades a la màxima categoria va desaparèixer definitivament el mes d'agost de 1914.[18]

Referències

[modifica]
  1. «Football - Barcelona». Los Deportes, no. 484, 31-12-1907. [Consulta: 1r abril 2015].
  2. «L'altre Numància». CE Europa, 10-11-2021. [Consulta: 10 novembre 2021].
  3. «El carrer de Marià Cubí», 20-10-2016. [Consulta: 23 agost 2021].
  4. «ARCA - Revista Stadium». Stadium, no. 1, 01-05-1911.
  5. Guia de la Sociedades Deportivas Españolas (1841-1920). José Miguel García García. Wanceulen Editorial (27 agost 2020). Pag 75
  6. Pàgina 3, La Vanguardia, 1908/02/23
  7. Pàgina 4, La Vanguardia, 1908/06/13
  8. Pàgina 3, Mundo Deportivo, 6 octubre de 1910
  9. Pàgina 6 La Vanguardia, 1910/07/11
  10. «Los Deportes». Los Deportes, no. 526, pàg. 14, 15-09-1909.
  11. Pàgina 4, Mundo Deportivo, 29 juny de 1911
  12. Carbó i Santaeularia, Daniel. Historial del FC Barcelona Volum 1, 1924. 
  13. «El Mundo Deportivo». Mundo Deportivo, pàg. 3, 27-07-1911.
  14. «El Mundo Deportivo». Mundo Deportivo, pàg. 4, 14-09-1911.
  15. «El Mundo Deportivo». Mundo Deportivo, pàg. 4, 19-10-1911.
  16. «El Mundo Deportivo». Mundo Deportivo, pàg. 3, 26-10-1911.
  17. «El Mundo Deportivo».
  18. García García, José Miguel. Sociedades Deportivas Españolas (1841-1920) (en castellà). Wanceulen, p. 75. ISBN 978-84-9993-383-2.