Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans
| Tipus | Institut secular (des de 1935); fins llavors, societat de vida apostòlica |
|---|---|
| Nom oficial | Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans del Sagrat Cor de Jesús |
| Nom oficial llatí | Sodalitas Sacerdotum Operariorum Dioecesanorum Sacro Corde Iesu |
| Sigles | S.O.D. |
| Altres noms | Josepets de Tortosa |
| Objectiu | Formació dels sacerdots, foment de les vocacions eclesiàstiques |
| Fundació | 29 de gener de 1883, Tortosa (Baix Ebre, Catalunya) per Beat Manuel Domingo i Sol |
| Aprovat per | Pius X (aprovació pel bisbe de Tortosa, 1 de gener de 1886), en 19 de març de 1927 |
| Constitucions | 1898 |
| Patrons | Sagrat Cor de Jesús |
| Fundacions destacades | Múrcia (1888), Mèxic (1889), Plasencia (1893), Madrid, Roma, Lisboa (1896) |
| Fundacions a terres de parla catalana | Tortosa (Temple de la Reparació, 1903), Tarragona, Barcelona, València (1884), Oriola (1889), Castelló, etc. |
| Persones destacades | Bonaventura Pujol |
| Lloc web | http://www.sacerdotesoperarios.org |
La Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans del Sagrat Cor de Jesús (en llatí: Sodalitas Sacerdotum Operariorum Dioecesanorum Sacro Corde Iesu i en castellà Hermandad de Sacerdotes Operarios Diocesanos del Corazón de Jesús) és un institut secular masculí de dret pontifici, els membres del qual posposen al seu nom les sigles S.O.D.
Història[modifica]
La societat va ser fundada el 29 de gener de 1883 a Tortosa pel sacerdot Manuel Domingo i Sol (1836–1909). L'objectiu era fomentar les vocacions eclesiàstiques i dirigir els col·legis instituïts amb aquest objectiu pel fundador. A més, van dirigir, cridats pels bisbes, alguns seminaris diocesans (els de València, Múrcia o Oriola, per exemple).
L'institut va ser erigit pel bisbe tortosí l'1 de gener de 1886 i va obtenir el decretum laudis l'1 d'agost de 1898, essent aprovat per la Santa Seu el 19 de març de 1927 com a societat de vida apostòlica, on els seus membres vivien en comunitat però sense fer vots. Van començar llavors l'expansió, primer per Espanya, i després a Mèxic, Uruguai, Argentina i el Perú.
El 23 de març de 1935 es transformà en institut secular, essent novament aprovat per la Santa Seu el 19 de març del 1952: des de llavors, l'institut a començar a gestionar també centres d'orientació vocacional.
Activitat i difusió[modifica]
L'objectiu de l'institut és fomentar, ajudar i guiar les vocacions eclesiàstiques i religioses, l'educació dels joves i els seminaristes, i la propagació de la devoció al Sagrat Cor de Jesús.
Els membres de la fraternitat són uns 250 i són presents a Espanya, Itàlia, Alemanya, Argentina, Mèxic, Veneçuela, Estats Units, Zàmbia i Zimbàbue.[1]
Notes[modifica]
- ↑ «Dónde estamos». Arxivat de l'original el 2008-06-16. [Consulta: 24 gener 2010].
Bibliografia[modifica]
- Annuario Pontificio per l'anno 2007. Vaticano: Libreria Editrice Vaticana, 2007. ISBN 978-88-209-7908-9.
- Lloc web oficial de l'institut