Frutillar
| ||||
| Tipus | ciutat de Xile  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Xile | |||
| Regió | Regió de Los Lagos | |||
| Província | Província de Llanquihue | |||
| Comuna | Frutillar (en)  | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 12.876 (2017) (1.965,8 hab./km²) | |||
| Idioma oficial | castellà | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 6,55 km² | |||
| Banyat per | Llac Llanquihue | |||
| Altitud | 62 m-150 m | |||
| Creació | 23 novembre 1856 | |||
| Organització política | ||||
| Membre de | Xarxa de ciutats creatives (2017–) | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
| Prefix telefònic | 65 | |||
| Lloc web | frutillar.com | |||
Frutillar és una ciutat de Xile que es troba a la riba oest del llac Llanquihue, a la regió de Los Lagos. Es caracteritza pel paisatge, les tradicions alemanyes dels seus fundadors. El 2017 tenia 12.876 habitants.[1]
Història
[modifica]El nom de la localitat es deu a la frutilla xilena (maduixera de Xile) present a les rodalies i boscos.
La ciutat de Frutillar va ser fundada a la vora de l'estany Llanquihue el 23 de novembre de 1856 per immigrants alemanys que van arribar a la zona en el període de la colonització de l'estany Llanquihue durant el govern de el president Manuel Montt. Les condicions econòmiques a Alemanya per als agricultors es van deteriorar durant la revolució industrial. L'economia rural basada en l'agricultura es va traslladar cap a una de caràcter urbà industrial, produint un èxode massiu de camperols cap a les ciutats. Els camps van reemplaçar la mà d'obra per la mecanització de serradores, empaquetadores de pastura i gra, tractors i altres maquinàries d'alt rendiment agrícola. La concentració de la feina a les ciutats industrials es van veure saturats, el que va generar una alt nivell d'atur.
En aquesta oportunitat el govern de Xile va encarregar a Bernardo Philippi la tasca de reclutar immigrants alemanys per colonitzar el sud de Xile. El treball de convenciment als agricultors per viatjar a el nou món a la Patagònia va ser complex. Philippi va haver de lliurar concessions de terres de part de l'estat Xilè per incentivar les famílies alemanys a immigrar cap a Xile. Finalment, el primer grup va arribar a Valdivia el 1846 i es va establir a les rodalies de Valdivia i la La Unió. Durant els 10 anys següents van arribar vapors d'Alemanya a Melipulle ciutat rebatejada amb el nom de Port Montt en honor d'el president de l'època. Més tard es va introduir als colons alemanys a l'estany Llanquihue, distribuint-los en vapors per les riberes de l'estany.
En Frutillar se'ls va lliurar terres parcel·lades per José Decher amb una riba de llac i extensions de boscos natius que van haver de buidar amb gran sacrifici per a llaurar la terra, construir les seves cases, cobert i els seus propis embarcadors a la vora de la badia de Frutillar per traslladar-se en vaixells a vapor que circulaven pel llac Llanquihue. Els colons es van dedicar a tasques agrícoles, ramaderes, instal·lant lleteries, molins, destil·leries, cistelleria i llocs d'abastament.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Frutillar | Frutillar» (en castellà), 18-07-2019. [Consulta: 20 juny 2021].
- ↑ «.:: Biografía de Chile ::. Historia de Chile - Regiones - Historia de Frutillar - .». [Consulta: 20 juny 2021].