Globus Da Vinci

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Globus d'ou d'estruç)
Infotaula d'obra artísticaGlobus Da Vinci
Tipusglobus terraqüi Modifica el valor a Wikidata
Creacióc. 1504
Pes134 g Modifica el valor a Wikidata

El globus Da Vinci, també conegut com a globus d'ou d'estruç, és un objecte renaixentista italià d'importància històrica dissenyat per Leonardo da Vinci. Data de l'any 1504, és el primer globus terraqüi conegut que conté la representació el Nou Món. És el prototip del Globus_Hunt–Lenox, un globus de coure fos de color vermellós.

Context[modifica]

Stefaan Missinne va trobar prou arguments per poder dir que el dibuix de Leonardo da Vinci d'un mapa del món en projecció octant, descobert el segle xix per R.H. Major i que representa la costa del Brasil amb la inscripció Amèrica, podia ser un dibuix preliminar de 1503 per al globus d'estruç [1] [a]. Això només és possible si Leonardo sabia del descobriment d'Amèrica per Cristòfor Colom o algú del seu entorn.[2] El Globus Da Vinci de 1504 és el primer globus terraqüi conservat que representa el Nou Món.[3]

Descripció[modifica]

L'esfera buida està formada per les meitats inferiors unides de dos ous d'estruç.[3] Es va afegir un contrapès de calci unit amb clara d'ou a la meitat inferior de la part inferior per mantenir el globus en posició vertical, ja que el globus no té cap tipus de suport.[4]

L'escala del globus és 1:80.000.000 i el seu diàmetre és d'aproximadament 11,2 cm. Pesa 134 grams. L'eix nord-sud és vertical, reflectint el pensament d'Aristòtil.[5] El bessó del globus, el Globus Hunt-Lenox (a la Biblioteca Pública de Nova York), és de coure fos vermell [3] que representa la Terra com el centre d'una esfera armil·lar.

El Globus Da Vinci presenta nombrosos temes, com ara vaixells, un volcà, mariners, un monstre marí híbrid, ones oceàniques, muntanyes còniques, rius, costes i un anagrama triangular.[6]

Descobriment i origen[modifica]

El globus terraqüi es va posar a la venda a la IMCOS Map Fair de 2012 a la Royal Geographical Society de Londres.[7] La seva semblança amb el Lenox Globe va ser confirmada per l'antic president de la Coronelli Society Rudolf Schmidt el 2012 i per l'expert en art Géza von Habsburg el 2013.[8] L'agost de 2013, Discover Magazine va publicar un dels primers articles generals a nivell popular sobre el globus.[9]

L'anàlisi de la investigadora italiana Elisabetta Gnignera va trobar que el pentinat d'un mariner que s'ofega, representat en un gravat, és compatible amb la data i la procedència del globus.[10] Missinne ha demostrat que el gravat d'un vaixell al sud de l'oceà Índic és idèntic al model d'un vaixell representat en un còdex de Francesco di Giorgio Martini, datat entre 1487 i 1490.[11] Leonardo era propietari d'aquest còdex i és l'únic manuscrit conegut anotat per ell.[12]

A la meitat inferior del globus hi ha una gota vermella de coure que conté arsènic, una substància química que se sap que només ha estat prescrita per Leonardo, que s'afegeix al coure[13] [c] per donar-li el seu color vermell rebut. Les observacions visuals de les fotografies del Lenox Globus ho avalen, ja que no mostra una pàtina verda o negra, que és normal per al coure exposat a l'aire.[14]

Recepció[modifica]

Investigacions recents han demostrat que el conegut com a Globus Jagellonicus, de 1510 té una semblança sorprenent amb els globus de Lenox i el Globus Da Vinci. El Globus Jagellonicus s'atribueix al rellotger francès Jean Coudray, que va copiar una esfera armil·lar italiana basada en un disseny de Leonardo da Vinci.[15]

El mio mappamondo che ha Giovanni Benci, Codex Atlanticus, f. 331 recto, 1504 [b].

Notes[modifica]

[a]. L'any 1503, l'explorador italià Amerigo Vespucci va escriure una carta a Lorenzo di Pierfrancesco de' Medici dient que la massa terrestre descoberta per Cristòfor Colom es podria considerar un continent desconegut anteriorment.

[b]. Per als mapes, Leonardo preferia la paraula "carta", i per a una forma o esfera esfèrica preferia "sfera", mentre que per a un globus terraqüi feia servir "mappamondo". Al Codex Atlanticus, pàgina 331 recto, Leonardo va repetir la paraula "mapamondo" dues vegades. Això es va repetir amb algunes lleugeres variacions (com "mappamondo de' Benci") al seu Codex Arundel, pàgina 191 recto, també de 1504. L'ús de "mappamondo" és una abreviatura italiana de "palla d'mappamondo world globe of the earth", curt: "globe".

[c]. Leonardo va escriure al Codex Atlanticus a la pàgina 1103 al revers: "Metti nella mistura il rame arsenico, ovvero la corrompi collo arsenico, ma sarà frangibile" ("Afegiu coure cremat a la mescla, o el espatllareu amb arsènic, però serà fràgil").

Referències[modifica]

  1. ↑ Missinne Stefaan, Verhoeven Geert, Leonardo Depicted America: Misread as the Moon, Advances in Historical Studies, Vol. 8 No. 4, 2019.
  2. ↑ Gall, Christine von (6 August 2019). "Press Release: The Da Vinci Globe by Stefaan Missinne". Cambridge Scholars Publishing.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Kim, Meeri (19 August 2013). "Oldest globe to depict the New World may have been discovered". The Washington Post. ISSN 0190-8286.
  4. ↑ Stefaan Missinne, The Da Vinci Globe, Cambridge Scholars Publishing, 2018, S. 250.
  5. ↑ Stefaan Missinne, The Da Vinci Globe, Cambridge Scholars Publishing, 2018, S. 129.
  6. ↑ Stefaan Missinne, The Da Vinic Globe, Cambridge Scholars Publishing, 2018, S. 137–175.
  7. ↑ Stefaan Missinne, The Da Vinic Globe, Cambridge Scholars Publishing, 2018, S. 137–175.
  8. ↑ Missinne, Stefaan (Fall 2013). "A Newly Discovered Early Sixteenth-Century Globe Engraved on an Ostrich Egg: The Earliest Surviving Globe Showing the New World". The Portolan: Journal of the Washington Map Society (87): 8–24.
  9. ↑ B. Draxler, "Engraved Ostrich Egg Globe is Oldest to Depict the New World", in D-brief – DiscoverMagazine.com, August 2013, S. 1–2 and J. Skurie.
  10. ↑ Stefaan Missinne, The Da Vinic Globe, Cambridge Scholars Publishing, 2018, S. 140.
  11. ↑ Codex Ashburnham 361, f. 25 verso.
  12. ↑ Stefaan Missinne, The Da Vinic Globe, Cambridge Scholars Publishing, 2018, S. 160.
  13. ↑ Stefaan Missinne, The Da Vinic Globe, Cambridge Scholars Publishing, 2018, S. 56 und S. 243.
  14. ↑ Stefaan Missinne, The Da Vinic Globe, Cambridge Scholars Publishing, 2018, S. 46.
  15. ↑ Missinne, S. (2021) America’s Name Baptized on a Globe in 1510. Leonardo da Vinci’s Blueprint for the Jagiellonian Armillary Sphere Discovered. Advances in Historical Studies, 10, 93–133.

Bibliografia[modifica]

  • L Salvatelli, J Constable, Riflessi (ed enigmi) in una sfera di vetro, in Medioevo, 279 (2020), pp. 12-16.
  • L Salvatelli, J Constable, Some Notes on Magnifying Globes and the Salvator Mundi

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Globus_Da_Vinci&oldid=32315284»