Granularitat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La granularitat o el gra és la mida de les partícules que formen la capa fotosensible que cobreix una pel·lícula fotogràfica o un paper fotogràfic. Aquesta granularitat determina, en certa mesura, la sensibilitat a la llum del material: quant més gran és el gra, major sensibilitat a la llum.[1]

Diferència entre el gra i el soroll digital[modifica]

En fotografia coneixem dos tipus de granulacions diferents segons el procés amb el qual obtenim les fotografies: el gra format mitjançant la fotografia analògica i el soroll digital, format per mitjà la fotografia digital.[2] En castellà, aquests s'anomenen grano fotográfico i ruido fotográfico.

A més, la concepció del gra i la del soroll digital no és la mateixa. Mentre que la granularitat era majorment considerada com un element artístic, i fins i tot buscat, el soroll digital és un element no desijat per a la majoria de fotògrafs, ja que sembla reflexe d'un mal treball com a fotògraf, ja sigui per una mala captura de la imatge, un mal equipament o un mal pro

Formació del gra en fotografia analògica[modifica]

La granularitat en fotografia es dóna a causa de l'acumulació i agrupació de cristalls d'halur de plata suspesos en la pel·lícula fotogràfica, manifestant-se en forma de tramat irregular en les ampliacions.[3]La mida d'aquestes partícules dels halurs de plata és el que determina el nivell de granulositat d'una pel·lícula.

Aquestes agrupacions es donen en major mesura quan hem de fer fotografies en condicions de poca llum. En el cas de la fotografia feta amb pel·lícula fotogràfica, si aquesta és molt sensible provoca l'aparició del gra. A més, la granularitat també es dóna quan ampliem un negatiu relatiument petit.

En conclusió, els tres principals elements responsables de l'aparició del gra en la fotografia són el tipus de pel·lícula fotogràfica, la manera de revelar i la mida de l'ampliació.

Formació del soroll en fotografia digital[modifica]

El tipus de gra generat pels cristalls d'halur de plata només es forma en la fotografia realitzada mitjançant una pel·lícula fotogràfica. Això és a causa què la fotografia digital no utilitza aquesta superfície com a mitjà per a retindre la imatge, ja que usa un sensor.[4]

Tot i això, en aquest tipus de fotografia hi ha altres factors que generen el sorgiment del soroll digital:

  • La mida dels píxels: com menor sigui la mida dels píxels d'una fotografia, més gra es genera. Això es dóna a causa de la menor resolució de la imatge i provoca el sorgiment d'aquesta granularitat.
  • La sensibilitat ISO: en fotografia digital s'usa un sensor en comptes d'una pel·lícula fotogràfica. Aquest sensor produeix una senyal electrònica, la quantitat de la qual depèn del nivell de llum que tinguem. Si el nivell de llum és baix, aquesta senyal és més feble i el nivell de gra és cada vegada més apreciable. Al augmentar la ISO quan fem una fotografia, el que fem és amplificar les senyals procedents de baixa llum. D'aquesta manera, es multiplica la granularitat de la imatge final.

Diferència entre granulositat i granularitat[modifica]

La granulositat i la granularitat són dos termes que es refereixen a dues formes diferents d'avaluar l'estructura d'una imatge.

Granulositat[modifica]

És la sensació visual que s'experimenta a l'hora d'examinar una imatge fotogràfica amb suficient ampliació. Aquesta es tracta, bàsicament, d'una impressió subjectiva d'una configuració aleatòria en forma de punts.

Granularitat[modifica]

És la avaluació objectiva que mesura el nivell de gra d'una fotografia; es tracta d'estudiar i quantificar la sensació visual que és la granulositat.

Discussió sobre l'estètica del gra[modifica]

És un gran debat en el món de la fotografia el paper del gra en les imatges resultants. Mentre que hi ha fotògrafs més puristes als quals el gra els sembla un obstacle que romp el detall de la fotografia, hi ha altres autors als quals els atrau l'estètica que aporta el gra a les imatges.

La granularitat ha set característica de diferents moviments i corrents fotogràfiques, com la fotografia de carrer de la dècada dels 60, època en la qual s'usaven pel·lícules fotogràfiques d'alta sensibilitat. A més, el gra sempre ha set una estètica distintiva de la fotografia documental i periodística, evocant aquesta atmosfera nostàlgica i aportant una textura diferent a les imatges.


Referències[modifica]

  1. Konigsberg, Ira. Diccionario técnico Akal de cine (en es). Ediciones AKAL, 2004-09-22. ISBN 9788446019022. 
  2. Torre, Ramón González de la. El Ruido en la Fotografía (en es). Contracorriente Estudio Grafico, 2014-12-16. 
  3. Konigsberg, Ira. Diccionario técnico Akal de cine (en es). Ediciones AKAL, 2004-09-22. ISBN 9788446019022. 
  4. González, Joaquín Perea; Sardina, Luis Castelo; Ortiz, Jaime Munárriz. La imagen fotográfica (en es). Ediciones AKAL, 2007-10. ISBN 9788446020004. 

Enllaços externs[modifica]