Grossulariàcia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Grossulariaceae)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuGrossulariàcia
Grossulariaceae
Ribes petraeum Sturm51.jpg
ribes petraeum
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSaxifragales
FamíliaGrossulariaceae
DC.
Modifica les dades a Wikidata

Les grossulariàcies (Grossulariaceae) és una família de plantes de l'ordre de les saxifragals que consta de dos gèneres, set subgèneres i unes 150 espècies.

Distribució i hàbitat[modifica]

Habita les regions fredes i humides de l'hemisferi boreal i Sud-amèrica.

Descripció[modifica]

Són arbustos de fulla caduca i espinosos o desarmat. Fulles alternes o fasciculades, simples, palmeades i lobulades sovint veteades, estípules absents o adnades als pecíols. Les flors es presenten solitàries o en penjols, són bisexuals o unisexuals per avortament. Tub del calze adnat a l'ovari, lòbuls imbricats. Pètals lliures, més petits que els sèpals. Estams tants com els pètals i alternant amb ells. Ovari ínfer, unilocular, molts òvuls en 2 placentes parietals, estils 2, gairebé unides, estigmes indivisa. Fruit en forma de baia, coronada pel calze persistent.

Taxonomia[modifica]

La família va ser descrita per Augustin Pyrame de Candolle i publicat a Flore Française. Troisième Édition 4(2): 405. 1805.[1] El gènere tipus és: Grossularia Mill.

Gèneres[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Grossulariàcia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 3 maig 2014].

Bibliografia[modifica]

  1. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2014. Saururaceae a Zygophyllaceae. 2(3): ined. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic.
  2. Durán-Espinosa, C. M. 2001. Grossulariaceae. Fl. Veracruz 122: 1–15.
  3. Flora of North America Editorial Committee. 2009. Magnoliophyta: Paeoniaceae to Ericaceae. Fl. N. Amer. 8: i–xxiv, 1–585.
  4. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Carrerons Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
  5. Luteyn, J. L. 1999. Erms, a checklist of plant diversity, geographical distribution, and botanical literature. Mem. New York Bot. Gard. 84: viii–xv, 1–278.
  6. Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.

Enllaços externs[modifica]