Grossulariàcies

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Grossulariaceae)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuGrossulariàcies
Grossulariaceae modifica
Ribes petraeum Sturm51.jpg
ribes petraeum
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSaxifragales
FamíliaGrossulariaceae modifica
DC.
Tipus taxonòmicGrossularia modifica
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum modifica

Les grossulariàcies (Grossulariaceae) són una família de plantes de l'ordre de les saxifragals que consta de dos gèneres, set subgèneres i unes 150 espècies.

Distribució i hàbitat[modifica]

Habita les regions fredes i humides de l'hemisferi boreal i Sud-amèrica.

Descripció[modifica]

Són arbustos de fulla caduca i espinosos o desarmat. Fulles alternes o fasciculades, simples, palmeades i lobulades sovint veteades, estípules absents o adnades als pecíols. Les flors es presenten solitàries o en penjols, són bisexuals o unisexuals per avortament. Tub del calze adnat a l'ovari, lòbuls imbricats. Pètals lliures, més petits que els sèpals. Estams tants com els pètals i alternant amb ells. Ovari ínfer, unilocular, molts òvuls en 2 placentes parietals, estils 2, gairebé unides, estigmes indivisa. Fruit en forma de baia, coronada pel calze persistent.

Taxonomia[modifica]

La família va ser descrita per Augustin Pyrame de Candolle i publicat a Flore Française. Troisième Édition 4(2): 405. 1805.[1] El gènere tipus és: Grossularia Mill.

Gèneres[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Grossulariàcia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 3 maig 2014].

Bibliografia[modifica]

  1. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2014. Saururaceae a Zygophyllaceae. 2(3): ined. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic.
  2. Durán-Espinosa, C. M. 2001. Grossulariaceae. Fl. Veracruz 122: 1–15.
  3. Flora of North America Editorial Committee. 2009. Magnoliophyta: Paeoniaceae to Ericaceae. Fl. N. Amer. 8: i–xxiv, 1–585.
  4. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Carrerons Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
  5. Luteyn, J. L. 1999. Erms, a checklist of plant diversity, geographical distribution, and botanical literature. Mem. New York Bot. Gard. 84: viii–xv, 1–278.
  6. Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.

Enllaços externs[modifica]