Guiraudó lo Ros

Guiraudó lo Ros
	; BnF ms. 12473 fol. 67v
Nom original	(fr) Guiraudo lo Ros
Biografia
Naixement	mil·lenni II
Mort	valor desconegut
Activitat
Ocupació	trobador, poeta, compositor

Guiraudó lo Ros (Guiraudet lo Ros) (fl. ca 1195) fou un trobador occità. Se'n conserven vuit composicions.

Vida[modifica]

No es tenen dades segures sobre la vida d'aquest trobador. El nom és un diminutiu de Guiraut i lo Ros significa "el pèl-roig" o "el ros". Ell mateix s'anomena Guiraudet en la cançó Aujatz la derreira chanso (240,5). Se sap que era actiu vers 1195 per les referències a altres personatges que fa i perquè apareix en una estrofa de la galeria satírica del Monjo de Montaudon.

La vida de Guiraudó lo Ros diu que era de Tolosa, fill d'un pobre cavaller. I que anà a la cort del comte Alfons i que l'amor per la seva filla li "ensenyà" a trobar.^[1] Segons Riquer,^[2] la referència al comte Alfons pot referir-se a Alfons, fill del comte Alfons Jordà, que morí el 1194. Les dades de la vida, però, poden ser en part tretes de l'estrofa del Monjo de Montaudon.

Obra[modifica]

Es conserven vuit composicions seves: set cançons i un partimen.

(240,1)^[3] A la mia fe, Amors (cançó)
(240,2) A ley de bon servidor (cançó)
(240,3) Amors mi destrenh e⋅m greja (cançó)
(240,4) Era sabrai s'a ges de cortezia (cançó)
(240,5) Auiatz la derreira chanso (cançó)
(240,6) Be⋅m ten en son poders Amors (cançó)
(240,6a) En Giraldon, un joc vos part d'amors (partiment amb un desconegut comte, a qui Guiraudó s'adreça com Senher En Comt)
(240,7) Nulhs hom non sap que s'es grans benanansa (cançó)

Bibliografia[modifica]

Edició[modifica]

Finoli, Anna M., Le poesie di Guiraudo lo Ros, in «Studi medievali», terza serie, XV (1974), pp. 1-57
Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 2, p. 670-674 [Comentari i edició de la vida i d'una cançó, amb traducció al castellà]

Repertoris[modifica]

Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 294
Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 187-189 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners I i K]
Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Guiraudó lo Ros és el número PC 240]

Referències[modifica]

↑ Vegeu Riquer, Los trovadores, p. 671
↑ Vegeu Riquer, Los trovadores, p. 670
↑ Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.

[1] Vegeu Riquer, Los trovadores, p. 671

[2] Vegeu Riquer, Los trovadores, p. 670

[3] Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.

[1]

[2]

[3]