Vés al contingut

Hongarització

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Hongarització és un terme que reuneix totes aquelles polítiques d'assimilació ètnica implementada per les autoritats d'Hongria en diversos moments de la seva història.[1] Aquestes polítiques van ser seguides per a ajudar a mantenir la dominació lingüística i cultural hongareses en regions ocupades pel Regne d'Hongria per tal d'encoratjar o unir les forces del personal d'altres grups ètnics obligant-los a adoptar la seva cultura i llengua d'Hongria i per així desenvolupar una identitat unànime hongaresa.

L'origen d'aquest terme s'aplica en general a les polítiques seguides en la part hongaresa magiar durant l'imperi austrohongarès i durant el segle xix i principis del segle XX i fins i tot més enllà del Compromís austrohongarès. La idea va aparèixer durant la il·lustració fins que el segle xix amb l'arribada del nacionalisme com a nova eina per a construir una identitat nacional. Doncs van aparèixer nous estats dins de l'Imperi Austrohongarès que demanaven la seva identitat. Transsilvània, amb un 65% de la població romanesa i un 35% hongaresa va ser la mes hongaritzada a part d'altres zones com el nord de Sèrbia o el sud d'Eslovàquia.

Noms de persones o llocs geogràfics van ser hongaritzats de manera aleatòria amb mots hongaresos no propis com per exemple el nom romanès Ion Negru es va canviar per Janos Fekete o per exemple de l'eslovac Novo Selo, ciutat d'Eslovàquia, es va canviar per Ujfalu.

Referències

[modifica]
  1. Stefan Berger and Alexei Miller. Nationalizing Empires. Central European University Press, 2015, p. 409. ISBN 9789633860168. 

Vegeu també

[modifica]