Idil·li d'oficina

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaIdil·li d'oficina
Служебный роман
Fitxa
Direcció Eldar Riazànov
Protagonistes
Guió Emil Braguinski i Eldar Riazànov
Música Andrei Petrov
Fotografia Vladímir Nakhàbtsev
Productora Mosfilm
Distribuïdor Mosfilm
Característiques
País d'origen Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Data d'estrena 26 octubre 1977
Durada 151 min
Idioma original rus
Lloc de rodatge Moscou
Color en color
Descripció
Gènere comèdia romàntica, drama i pel·lícula de comèdia
Lloc de la narració Moscou

IMDB: tt0076727  Filmaffinity: 241318 Allocine: 240928 Rottentomatoes: m/770676124  Allmovie: v101614    
Modifica les dades a Wikidata

Idil·li d'oficina (en rus: Служе́бный рома́н, Slujebni roman) és una pel·lícula soviètica (tragicomèdia lírica) en dues parts dirigida per Eldar Riazànov. La trama de la pel·lícula es basa en l'obra de teatre "Els companys de treball" escrita per Eldar Riazànov i Emil Braguinski. Va ser rodada en els estudis cinematogràfics "Mosfilm" el 1976 i el 1977. La pel·lícula es va estrenar a Moscou el 26 d'octubre de 1977. "Idil·li d'oficina" es va convertir immediatament en una de les pel·lícules soviètiques més populars, estant líder de recaptació el 1978 amb més de 58 milions d'espectadors.[1]

El 1979 va ser guardonada amb el Premi Estatal de la RSFSR Germans Vassíliev.

Argument[modifica]

La història té lloc a Moscou en la tardor de 1976. Els personatges principals són Anatoli Novosséltsev (Andrei Miagkov) i Liudmila Kalúguina (Alissa Fréindlikh). Novosséltsev és un home de 40 anys, divorciat des de fa molt de temps, criant a dos nens tot sol, treballa com un estadístic superior en una gran oficina, sense perspectives d'ascens visibles. És tímid i insegur de si mateix.

Kalúguina és la directora de la institució. Ella disposa de cotxe oficial i xofer personal a més a més d'un bonic apartament en el centre de Moscou, però viu sola i és infeliç a la seva vida personal. Així que va a treballar abans que tots i marxa l'última. La seva vida no té molt de sentit, immergida en el treball, prescindeix d'aparèixer amb aspecte femení. Tots els empleats l'anomenen "la nostra esquerpa" i "vella", encara que només té 36 anys.

Una col·lega i amiga de Novosséltsev, Olga Rijova (Svetlana Nemoliàieva), li planteja una idea per demanar un ascens a Kalúguina com a cap del departament de la indústria lleugera, ja que el lloc està vacant. Mentrestant, a la institució n'hi ha un nou empleat, Iuri Samokhvàlov (Oleg Bassilaixvili) que és nomenat adjunt de Kalúguina. Novosséltsev i Rijova estan familiaritzats amb ell, ja que eren en el mateix grup a l'institut, i havien tingut un romanç Rijova amb Samokhvàlov en aquells anys.

Utilitzant la seva posició oficial, Samokhvàlov tracta de promoure al seu vell amic per a la direcció del departament, però l'intent acaba malament: Kalúguina diu que Novosséltsev és mediocre i mancat d'iniciativa pel lloc. Aleshores, Samokhvàlov proposa a Novosséltsev coquetejar amb la cap per aconseguir l'anhelat ascens. Inicialment Novosséltsev es nega rotundament. Tem que Kalúguina no percebi com una dona, però a causa de la seva desesperació, finalment, accedeix.

Amb l'excusa d'una festa en el seu apartament, Samokhvàlov invita els col·legues, per posar en contacte a Novosséltsev amb Kalúguina. Però aquesta última, enmig de l'alegria general, manté el seu to esquerp i fa cas omís dels intents matussers de festeig per part de Novosséltsev. L'estadístic, molt borratxo, intenta seduir a la cap amb el seu talent i la seva habilitat en la lectura de poesies, el cant i el ball, però no rep el reconeixement de Liudmila Kalúguina, a la que crida: "seca, inhumana i sense cor".

A l'endemà, per consell de Samokhvàlov, un Novosséltsev avergonyit entra al despatx de Kalúguina, per disculpar-se. Tanmateix, Liudmila Kalúguina que comença reprenent-ho, acaba, inesperadament, esclatant en llàgrimes. Anatoli tracta de calmar a Kalúguina i ella confessa la trista història de la seva solitud. Així descobreix Novosséltsev quant profundament equivocat estava respecte a la insensibilitat de la seva cap, i s'enamora d'ella.

A partir d'aquí Novosséltsev comença a tenir cura d'ella. En Liudmila es desperta l'instint femení, i cau a poc a poc en l'amor amb el seu subordinat. Una nit, ella (és a dir, Kalúguina) invita a casa seva Novosséltsev, qui es troba amb un encant de dona que no té res a veure amb "la nostra esquerpa".

Quan Samokhvàlov se n'assabenta que Kalúguina i Novosséltsev han començat el seu romanç, per venjar-se d'una baralla mantinguda entre ells en la qual Novosséltsev acaba donant una bufetada a Samokhvàlov, aquest decideix fer conèixer el "pla" inicial de Novosséltsev, a Kalúguina. Ella se sorprèn i vol renunciar a Anatoli, el crida al seu despatx, li parla sobre la seva decisió de nomenar-ho com a cap del departament d'indústria lleugera i de donar fi a la seva relació, perquè sap que ell va començar a festejar-la, merament, amb el propòsit d'aconseguir l'ascens. Novosséltsev sent vergonya i admet que si va iniciar la relació per raons mercenàries, però insisteix que ell ha arribat a estimar-la. D'altra banda, rebutja el nomenament i presenta la seva renúncia. Kalúguina es nega a acomiadar Novosséltsev.

Això provoca una sorollosa baralla en l'oficina. Tot acaba quan Novosséltsev, tractant d'escapar de la fúria de Liudmila, surt fora de l'edifici i salta al seient posterior d'un cotxe, que resulta ser el vehicle oficial de Kalúguina. Allà se succeeixen una sèrie de cops i malediccions d'ella cap a ell, però Anatoli aconsegueix calmar-la, la ira es converteix en amor i el cotxe circula amb els dos enamorats besant-se i abraçant-se. Als crèdits de tancament de la pel·lícula s'informa que d'aquí a nou mesos la família de Anatoli Novosséltsev ja tenia tres nens.

Repartiment[modifica]

Papers principals[modifica]

  • Alissa Fréindlikh - Liudmila Prokófievna Kalúguina (també coneguda com a "nostra esquerpa"), director de l'oficina d'estadística i amada (al final esposa) de Novosséltsev[1]
  • Andrei Miagkov - Anatoli Iefrémovitx Novosséltsev, el protagonista de la pel·lícula, l'amat (al final marit) de Kalúguina, pare de 2 (després de 3) fills, un col·lega i ex company de classe de Samokhvàlov i Rijova, així com estadístic superior i amic de Rijova / veu en off
  • Svetlana Nemoliàieva - Olga Petrovna Rijova, col·lega i ex companya de Novosséltsev i Samokhvàlov, amiga de Novosséltsev i ex amant de Samokhvàlov
  • Oleg Bassilaixvili - Iuri Grigórievitx Samokhvàlov, l'antagonista principal de la pel·lícula, un antic company de classe de Novosséltsev i Rijova, ex amant de Rijova i sotsdirector de les oficina d'estadística
  • Lia Akhedjàkova - Vera (Vérotxka), secretària de Kalúguina
  • Liudmila Ivanova - Xura, activista sindical

Premis[modifica]

  • 1978 - Millor pel·lícula de l'any, Alissa Fréindlikh i Andrei Miagkov - millors actors de l'any (enquesta de la revista "Screen Soviètica")
  • 1979 - Premi Estatal de la RSFSR Germans Vassíliev: coguionista - Emil Braguinski, coguionista i director - Eldar Riazànov, operador - Vladímir Nakhàbtsev; actors - Andrei Miagkov, Oleg Bassilaixvili i Lia Akhedjàkova

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Служебный роман СССP» (en rus). kinoexpert.ru. [Consulta: 7 maig 2016].

Enllaços externs[modifica]