Incautos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Incautos (pel·lícula))
Infotaula de pel·lículaIncautos
Fitxa
DireccióMiguel Bardem Aguado Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióMiguel Bardem Aguado Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJuan Bardem Aguado Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soPolo Aledo Modifica el valor a Wikidata
FotografiaThierry Arbogast Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeIván Aledo Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena9 juliol 2004 Modifica el valor a Wikidata
Durada110 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerethriller i drama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0382097 Filmaffinity: 808746 Rottentomatoes: m/swindled Letterboxd: swindled Allmovie: v339184 TMDB.org: 53750 Modifica el valor a Wikidata

Incautos és un thriller espanyol de 2004 dirigit per Miguel Bardem. La pel·lícula està narrada pel personatge d'Ernesto (Ernesto Alterio), i en ella ens conta la seva trajectòria com a estafador i com es va ordir el cop més gran que va aconseguir dur a terme.[1] Fou rodada a Barcelona.[2]

Argument[modifica]

Ernesto ens narra mitjançant un flashback com des de la seva infància va començar a convertir-se en un mestre de l'engany fins a arribar al que seria el cop de la seva vida. La seva història com a estafador comença quan, estant en un orfenat de capellans on els nens sofreixen maltractaments, sofreix un desmai perquè està malalt. A partir d'aquest moment, els capellans es comporten millor amb ell. Ernesto es converteix en el blanc d'agressions d'altres nens, entre ells el Gitano, el més temut. Per a deslliurar-se d'una agressió, fingeix un desmai. En veure que funciona, comença a mentir per a deslliurar-se de tot allò que no vol fer. Ernesto, més endavant, aconsegueix guanyar-se al Gitano amb una altra de les seves mentides.

En sortir de l'orfenat al costat del seu companyó, Gitano duu a terme furts i petites estafes. Sempre es refereix a les seves víctimes com a incauts, i lamenta no poder veure les seves cares després de descobrir que han estat estafats. Quan coneix al Manco (Manuel Alexandre), un vell i expert estafador, comença a perfeccionar la seva tècnica, deixa de costat els petits furts i descobreix tots els secrets del món de l'estafa. Ernesto desenvolupa una relació molt especial amb el Manco, ja que per a ell és com un pare. Després d'anys de cops molt reeixits, el Manco li presenta a Federico, un dels millors estafadors de la història, i els tres junts continuen duent a terme diferents estafes. Tot sembla anar bé fins que apareix en escena Pilar, una estafadora que va ser antiga amant de Federico. Ella li ofereix a Federico l'oportunitat de dur a terme el cop de les seves vides, una merla blanca, tal com es diu en el llenguatge dels estafador.

Els quatre estafador duen a terme l'estafa, però els recels i les traïcions no triguen a aparèixer. El Manco adverteix Ernesto que si Federico s'acosta massa a Pilar ha de desconfiar d'ell. Per la seva banda, Federico, considera que el Manco és una nosa i l'assassina. Pilar i Federico estan mentint Ernesto i planegen quedar-se amb els diners del cop. Ernesto descobreix totes aquestes mentides i traça també un pla perquè Pilar i Federico no se surtin amb la seva. Finalment, quan sembla que Ernesto ha aconseguit enganyar-los i quedar-se amb el botí, ell mateix descobreix que no és així, perquè el maletí que porta està en realitat ple de papers. Ernesto té per fi l'oportunitat de veure quina cara se li queda a un incaut.[3]

Repartiment[modifica]

Curiositats[modifica]

La pel·lícula va sorgir a partir d'una notícia en un periòdic en la qual es contava que a una dona li havien robat un milió de pessetes mitjançant una estafa. Miguel Bardem va començar llavors a recopilar notícies de periòdics sobre estafes per a crear la seva pel·lícula.[4][5] Quan Bardem tenia acabada la segona versió del guió, va pensar a abandonar el projecte. Llavors va ser víctima d'un robatori i va decidir seguir endavant.[6]

Premis[modifica]

Fantasporto[7]
Any Categoria Persona Resultat
2006 Millor Actriu Victoria Abril Guanyadora
Festival Internacional de Cinema de Fort Lauderdale
Any Categoria Persona Resultat
2005 Millor pel·lícula de parla estrangera Guanyadora
Premis Goya[8]
Any Categoria Persona Resultat
2005 Millor Muntatge Iván Aledo Nominat
2005 Millor Cançó Original (Corre) Bebe Nominada
2005 Millor So Pierre Lorrain
Polo Aledo
Jaime Fernández
Nominats
Festival de Màlaga[9]
Any Categoria Persona Resultat
2004 Director Miguel Bardem Nominat

Referències[modifica]

  1. Miguel Bardem desnuda en 'Incautos' un universo de timadores sin escrúpulos, El País, 9 de juliol de 2004
  2. S'estrena "Incautos", últim film de Miguel Bardem, rodat a Barcelona, ccma.cat, 8 de juliol de 2004
  3. Incautos a Fotogramas
  4. «Noticias de Cine» (en castellà). lukor.com, 06-07-2004. Arxivat de l'original el 23 d'agost de 2010. [Consulta: 11 maig 2011].
  5. Bardem analiza en "Incautos" la tipología del timo alejado de la novela picaresca, Cadena Ser, 6 de juliol de 2004
  6. Miguel Bardem aborda en «Incautos» el peligroso mundo de los timadores, ABC, 8 de març de 2003
  7. Juan Pinzás es el único gallego que participa este año en Fantasporto, La voz de Galicia, 22 de febrer de 2006
  8. Incautos al web dels Goya
  9. Miguel Bardem presenta ´Incautos´ en Málaga, Diario de Málaga, 245 d'abril de 2004