Jocs de guerra

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaJocs de guerra
WarGames
Wargames.jpg
poster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció John Badham
Protagonistes
Producció Leonard Goldberg
Rich Hashimoto
Harold Schneider
Bruce McNall
Guió Lawrence Lasker
Walter F. Parkes
Walon Green
Música Arthur B. Rubinstein
Fotografia William A. Fraker
Muntatge Tom Rolf
Productora United Artists
UAA Films
Sherwood Productions
Distribuïdora MGM/UA Entertainment Company
Chapel Distribution
United International Pictures
Dades i xifres
País Estats Units
Austràlia
Data d'estrena 1983
Durada 114 minuts
Idioma original Anglès
Lloc de rodatge Long Beach i Colorado
Color en color
Pressupost $12 milions
Ingressos $79.6 milions
Temàtica
Gènere thriller i drama
Tema principal seguretat informàtica, intel·ligència artificial, Guerra Freda, Tercera Guerra Mundial, guerra nuclear, simulated reality Tradueix, aprenentatge automàtic, Nuclear arms race Tradueix, objecció de consciència, Negligent discharge Tradueix i military computer Tradueix
Lloc de la narració Colorado, Washington, Seattle, Oregon i Cheyenne Mountain Complex Tradueix
Palmarès
Nominacions
Més informació
IMDb Fitxa 7.1/10 stars
FilmAffinity Fitxa 6.5/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Jocs de guerra (títol original: WarGames) és una pel·lícula estatunidenca de 1983, dels gèneres thriller i ciència-ficció, dirigida per John Badham. Protagonitzada per Matthew Broderick, Ally Sheedy i John Wood. Ha estat doblada al català.[1]

El guió escrit per Lawrence Lasker i Walter F. Parkes està ambientat en els últims anys de la Guerra freda i explica la història d'un jove hacker que intenta infiltrar-se en sistemes aliens per simple curiositat.

Argument[modifica]

Durant un simulacre sorpresa d'un atac nuclear, molts operadors de l'Ala estratègica de míssils de la Força Aèria dels Estats Units no es mostren disposats a girar la clau necessària per llançar un atac amb míssils. Aquestes negatives convencen a John McKittrick (Dabney Coleman) i altres enginyers de sistemes en el NORAD que els centres de control de llançament de míssils han de ser automatitzats, sense intervenció humana. El control se cedeix a un superordinador del NORAD, anomenat WOPR (War Operative Plan Response) i que està programat per realitzar contínuament simulacions militars i aprendre amb el temps.

David Lightman (Matthew Broderick) és un estudiant brillant, però sense motivació, d'una escola de secundària de Seattle i hacker. Després de rebre una mala qualificació a l'escola, utilitza la seva microcomputadora IMSAI 8080 per introduir-se en el sistema informàtic de l'escola. A continuació, canvia la seva nota i fa el mateix amb la seva amiga i companya de classe Jennifer Mack (Ally Sheedy). Més tard, en anar marcant tots els números telefònics de Sunnyvale, Califòrnia, per trobar nous jocs d'ordinador que anaven a ser presentats, un equip, que no s'identifica, intriga David. En l'equip es troba una llista de jocs, començant amb jocs generals d'estratègia: els escacs, dames, backgammon i el pòquer i després passen a títols: a "Escenari global biotòxic i guerra química" i "Guerra Mundial termonuclear", però no pot seguir endavant. Dos amics hackers li expliquen el concepte d'una porta posterior i suggereixen el rastreig de Falken del que es fa referència en "Laberint de Falken", el primer joc de la llista. David descobreix que Stephen Falken és un investigador d'intel·ligència artificial, i endevina correctament que el nom del seu fill mort "Joshua" és la contrasenya de porta posterior.[2]

Comentaris[modifica]

Malgrat el temps passat, la pel·lícula segueix mantenint atractiu en ser una de les primeres obres cinematogràfiques a mostrar una primitiva i emergent internet, amb els seus mòdems telefònics i les seves pantalles de fòsfor repletes de línies de comandos. Molt vinculat a tot això està la figura de l'hacker, perfectament encarnat en Matthew Broderick i el protagonisme subjacent en la computadora totpoderosa, prototip de les perilloses intel·ligències artificials: el Skynet de Terminator que vindria tan sols un any després.

Curiositats[modifica]

  • La computadora que usava David a la seva habitació era un IMSAI 8080
  • El decorat del NORAD va ser el més car fins a aquella data. Va costar un milió de dòlars.
  • La productora va haver d'instal·lar una màquina recreativa d'Atari Galaga i una altra de Coleco Galaxian a la casa de Matthew Broderick perquè aquest practiqués per a una escena.
  • La pel·lícula va inspirar el joc DEFCON.
  • En el llibre Ready Player One, de l'escriptor Ernest Cline, una de les endevinalles a completar per part del protagonista del llibre és recrear amb exactitud tota l'actuació de Matthew Broderick en aquesta pel·lícula
  • D'aquesta pel·lícula va sortir una frase que feia clares al·lusions a la guerra freda i que es va fer famosa en l'època:
« Estrany joc. L'únic moviment per guanyar és no jugar.
(A strange game. The only winning move is not to play.)
»
— WOPR

Repartiment[modifica]

  • Matthew Broderick: David Lightman
  • Dabney Coleman: Dr. John McKittrick
  • John Wood: Dr. Stephen Falken i la veu de Joshua/WOPR
  • Ally Sheedy: Jennifer Mack
  • Barry Corbin: General Jack Beringer
  • Juanin Clay: Pat Healy
  • Dennis Lipscomb: Watson
  • Joe Dorsey: Coronel Joe Conley
  • Michael Ensign: Ajudant de Beringer
  • Michael Madsen: 1r tinent Steve Phelps
  • Alan Blumenfeld: Mr. Liggett
  • Maury Chaykin: Jim Sting
  • Eddie Deezen: Malvin
  • Art LaFleur: Guard Gainsburg
  • Stack Pierce: Airman
  • Stephen Lee: Sergent Schneider

Premis i nominacions[modifica]

Oscar 1983[modifica]

Any Categoria Persona Resultat
1983 Millor guió original Lawrence


LaskerWalter F. Parkes

Candidats
1983 Millor fotografia William A. Fraker Candidat
1983 Millor so Michael J.


KohutCarlos de LariosAaron RochinWillie D. Burton


Candidats

BAFTA 1983[modifica]

Any Categoria Persona Resultat
1983 Millor so Willie D.


BurtonMichael J. KohutWilliam L. Manger

Guanyadors
1983 Millors efectes especials Joe Digaetano Candidat
1983 Millor direcció artística James J. Murakami Candidat
1984

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. Jocs de guerra (en català). esadir.cat. 
  2. «WarGames». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]