L'últim rei

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaL'últim rei
Birkebeinerne Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióNils Gaup Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióFinn Gjerdrum i Stein B. Kvae Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióKarl Júlíusson i Zsuzsanna Sipos (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGaute Storaas Modifica el valor a Wikidata
FotografiaPeter Mokrosiński Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeThomas Täng Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMagnolia Pictures i ADS Service Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenNoruega, Dinamarca, Suècia, Irlanda i Hongria Modifica el valor a Wikidata
Estrena12 febrer 2016 Modifica el valor a Wikidata
Durada99 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalnoruec Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost6.200.000 € Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema històric, cinema d'aventures, drama, cinema d'acció i cinema bèl·lic Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAR Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt4738360 Filmaffinity: 365706 Allocine: 242605 Rottentomatoes: m/the_last_king_2016 Letterboxd: the-last-king-2016 Mojo: thelastking Allmovie: v651167 Metacritic: movie/the-last-king TV.com: movies/the-last-king TMDB.org: 360249 Modifica el valor a Wikidata

L'últim rei (títol original en noruec Birkebeinerne) és una pel·lícula de drama històric de 2016, dirigit per Nils Gaup, coproduït per Noruega, Dinamarca, Suècia, Irlanda i Hongria, i basat en la història real dels birkebeiners. Es va estrenar a Noruega el 12 de febrer de l'any 2016, i els drets de la pel·lícula van ser venuts a 60 països. A Catalunya, la pel·lícula es va estrenar el 27 de gener de 2017 en versió doblada al català i en versió original subtitulada en català.[1]

Argument[modifica]

Any 1206. Noruega està sent devastada per la Guerra Civil entre els dos grups armats: els baglers i els birkebeiners. El fill il·legítim del rei Håkon Sverresson, el príncep Håkon Håkonsson, a qui la meitat del regne volia mort, va ser protegit en secret per dos homes. L'obra és la història de la fugida amb esquís, a través de les muntanyes, del rei nen i que va acabar sent el monarca que més temps ha regnat a Noruega.

Intèrprets[modifica]

Crítica[modifica]

La majoria dels crítics van lloar el bell paisatge de la filmació i la qualitat de les escenes d'esquí, cavalls i acció dramàtica. No obstant això, molts eren menys entusiastes sobre el guió i el diàleg. Aftenposten va destacar les escenes d'acció i l'actuació com a bones, però va criticar el diàleg. Jan Erik Tea va elogiar la forma "es fotografia la història de la fugida dels birkebeiners per les muntanyes de Rena en una brillant cinematografia". Jan Erik Holst va lloar el guió i l'execució, i creu que la pel·lícula ha acomplert les expectatives. Thomas Tolfsen-Strandby va posar l'èmfasi en què el film havia estat creïble i bonic.

Història crítica acadèmica[modifica]

L'historiador medieval Hans Jacob Orning ha criticat les rondalles populars per difondre els mites i les representacions amb prejudicis de l'època de la Guerra Civil. Segons la seva visió, la pel·lícula expressa un nacionalisme massa enèrgic que en polaritza molt la història.

Referències[modifica]

  1. «L'últim rei». Ésadir.cat. [Consulta: 3 juny 2022].

Enllaços externs[modifica]