Pota de lleó
Leonotis leonurus  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Lamiaceae |
| Gènere | Leonotis |
| Espècie | Leonotis leonurus L. R.Br. |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Phlomis leonurus |
| Sinònims |
|
La pota de lleó o peu de lleó (Leonotis leonurus) és una espècie de planta de la família de les lamiàcies.
Descripció[modifica]
Aquesta planta perenne arbustiva semiperennifolia de Sud-àfrica és popular a tots els països amb clima temperat més càlid o subtropical. És una planta que crida l'atenció i que aconsegueix mesurar 1,8 m d'alçada, amb tiges rectes que fan verticils de flors tubulars peludes d'un taronja alleonat a finals d'estiu i a la tardor. Les fulles són lanceolades i aromàtiques. És bastant resistent a les condicions de sequera i es troba bé en situacions costaneres.
Propietats[modifica]
Les seves fulles eren begudes en infusions a l'Àfrica Central per obtenir un efecte relaxant. Creix sobretot al Sud i Est d'Àfrica. És una de les herbes legals conegudes que més eficientment resolen els problemes d'estrès i insomni sense efectes secundaris apreciables. El seu alcaloide principal és la leonurina.
A la medicina tradicional africana, ha estat molt usada en bastants tractaments diferents. També és usada en cas de mossegada de cobra i com a amulet per a mantenir les cobres a distància.
Cultiu[modifica]
És àmpliament conreada com a planta ornamental a causa de les seves belles i estranyes flors de color taronja. Si bé el seu cultiu no resulta molt dificultós, requereix algunes cures. Se la pot conrear directament a la terra o en tests, és molt important que el sòl estigui ben drenat (2 parts de terra i 1 de sorra funciona bé) i que li doni abundant llum solar (cal recordar que és una planta del desert sud-africà). Necessita poc reg; regar només quan la terra s'ha assecat completament.
Referències[modifica]
- ↑ «Leonotis leonurus a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 16 juliol 2017].
Bibliografia[modifica]
- Abrams, L. 1951. Geraniums to Figworts. 3: 866 pp. In L. Abrams (ed.) Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
- AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
- Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
- Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
- Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley.
- Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1–1681. University of California Press, Berkeley.
Enllaços externs[modifica]
- «Semillas de Wild Dagga» (en castellà). [Consulta: 8 abril 2011].[Enllaç no actiu]
