Gai Licini Macer

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Licini Macer)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGai Licini Macer
Biografia
Naixementsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
Mort66 aC Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata
Tribú de la plebs
73 aC – 73 aC
Qüestor
Pretor
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAncient Roman historian (en) Tradueix, escriptor, annalist (en) Tradueix, polític de l'antiga Roma i militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsLicini Macre Calvus Modifica el valor a Wikidata

Gai Licini Macer (llatí: Gaius Licinius Macer) va ser un historiador romà, del grup dels annalistes. Era el pare de Gai Licini Macre Calvus. Va néixer al voltant de l'any 110 aC.

Va ser qüestor al voltant de l'any 78 aC i tribú de la plebs el 73 aC, i després pretor (68 aC) i propretor (67 aC), però no se sap de quina província. L'any 73 aC va acusar Gai Rabiri de participar en la mort de Saturní, però va ser absolt, un delicte pel qual Rabiri va ser tornat a portar a judici per segona vegada deu anys després. Ciceró va acusar a Macer l'any 66 aC per la llei de Repetundae, i haguera estat condemnat tot i la influència del seu amic Cras, però ho va evitar suïcidant-se i estalviant així el deshonor a la família i la pèrdua dels seus béns, cosa que hauria passat si l'haguessin condemnat regularment. Aquest és el relat que dóna Valeri Màxim, i no difereix del que es conserva de Plutarc.

Obres[modifica]

Els seus Annales o Rerum Romanarum Libri o Historia, com són designats pels historiadors, són citats amb molt de respecte per Titus Livi i Dionís d'Halicarnàs. Començaven amb l’origen de Roma i ocupaven un mínim de vint-i un llibres. Sembla que va prestar molta atenció a la història de les lleis antigues i havia consultat documents oficials antics, especialment els Libri Lintei (Llibres de lli) conservats al temple de Juno Moneta. Titus Livi, que segueix en alguns punts aquests annals, li retreu la seva parcialitat cap a la gens Licínia, de la qual Macer en formava part. Ciceró parla molt dels seus mèrits d'escriptor i d'orador, fins i tot amb menyspreu, però potser es deuria a la seva enemistat personal.

Priscià de Cesarea va conservar un fragment del seu discurs Pro Tuscis, i Noni Marcel una sola frase de la seva carta Epistola ad Senatum.[1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. II. London: Taylor and Walton, 1846, p. 883.