Vés al contingut

Lobèlia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Lobelia)
Infotaula d'ésser viuLobèlia
Lobelia Modifica el valor a Wikidata

Lobelia laxiflora Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font dealcaloide de Lobelia Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaCampanulaceae
SubfamíliaLobelioideae
GènereLobelia Modifica el valor a Wikidata
L., 1753 Lobelia Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EpònimMathias de l'Obel Modifica el valor a Wikidata
TipusLobelia cardinalis Modifica el valor a Wikidata
Lobelia siphilitica
Lobelia tupa
Lobelia erinus
Lobelia laxiflora
Lobèlies gegants (Lobelia deckenii subsp. keniensis) al Mont Kenya.

Lobèlia (Lobelia)[1] és un gènere de plantes angiospermes de la família de les campanulàcies (Campanulaceae). La seva distribució és cosmopolita.[2]

Descripció

[modifica]

Acostumen a ser plantes herbàcies anuals o perennes, en alguns casos són arbusts o arbres. Les fulles són simples, disposades de manera alternada, en dues fileres o en espiral. Les flors són pedicel·lades, habitualment hermafrodites i poden ser solitàries i axil·lars o agrupar-se en inflorescències terminals, habitualment racemoses, de vegades en panícula. El calze presenta lòbuls amb el marge enter o serrat. La corol·la és zigomorfa i pot ser unilabiada o bilabiada i de color blau, porpra, vermell, rosa, verd, groc o blanc, el tub acostuma a tenir una clivella longitudinal que el divideix fins a la base o a prop, de vegades fenestrat lateralment; el llavi dorsal acostuma a tenir dos lòbuls i el ventral tres. A l'androceu els filaments dels cinc estams es troben connats, amb anteres amb setes a l'àpex, com a mínim a les dues ventrals i rarament absents. Al gineceu l'ovari acostuma a ser ínfer amb nombrosos òvuls, bilocular i amb l'estigma bífid. El fruit és una càpsula amb dehiscència loculicida apical o una baia que conté nombroses llavors.[3][4]

Taxonomia

[modifica]

Aquest gènere va ser publicat vàlidament l'any 1753 al segon volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778),[5] atribuit al botànic francès Charles Plumier (1646-1704).[6]

Etimologia

[modifica]

El nom del gènere prové del nom del botànic flamenc Mathias de Lobel (1538-1616).[7]

Espècies

[modifica]

Dins del gènere Lobelia es reconeixen les 442 espècies següents:[2]

Híbrids

[modifica]

S'han descrit els següents híbrids naturals:[2]

  • Lobelia × kauaensis (A.Gray) A.Heller
  • Lobelia × rogersii Bowden
  • Lobelia × speciosa Sweet

Sinònims

[modifica]

Els següents noms científics són sinònims de Lobelia:[2]

  • Sinònims homotípics
  • Mecoschistum Dulac
  • Sinònims heterotípics
  • Calcaratolobelia Wilbur
  • Cardinalis Fabr.
  • Chamula Noronha
  • Colensoa Hook.f.
  • Dortmanna Hill
  • Dortmannia Kuntze
  • Enchysia C.Presl
  • Euhaynaldia Borbás
  • Galeatella (E.Wimm.) O.Deg. & I.Deg.
  • Haynaldia Kanitz
  • Holostigma G.Don
  • Holostigmateia Rchb.
  • Hypsela C.Presl
  • Isolobus A.DC.
  • Laurentia Michx. ex Adans.
  • Neowimmeria O.Deg. & I.Deg.
  • Piddingtonia A.DC.
  • Pratia Gaudich.
  • Rapuntium Mill.
  • Rhynchopetalum Fresen.
  • Speirema Hook.f. & Thomson
  • Tupa G.Don
  • Tylomium C.Presl

Usos

[modifica]

Hi ha espècies que s'utilitzen com a plantes ornamentals per les seves flors, se n'ha desenvolupat diferents híbrids i varietats cultivars per a la jardineria.[8]

Algunes espècies de lobèlia van ser utilitzades a la medicina tradicional de diferents cultures, per exemple, Lobelia inflata havia estat usada per les seves propietats vomitives, somníferes, antiasmàtiques i astringents; Lobelia siphilitica contra la sífilis pels indígenes del Canadà; Lobelia urens com a vermífug; Laobelia laxiflora com a vomitiu i expectorant; Lobelia tupa es va fer servir en oftalmologia i Lobelia purpurascens contra les picadures de serps. Avui dia són utilitzades com una font de principis actius, especialment alacaloides de piperidina, però també flavonoides, terpens, triterpens, saponina i cumarina. També se n'han descrit propietats antiinflamtòries, anticonvulsives, analgèsiques i antimicrobianes dels seus fitosterols, com ara sitosterol, estigmasterol i campesterol.[9]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Lobèlia». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 6 febrer 2026].
  2. 1 2 3 4 «Lobelia Plum. ex L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 6 febrer 2026].
  3. ↑ «Flora of China. vol. 19, Campanulaceae, Lobelia» (en anglès). eFloras: Missouri Botanical Garden i Harvard University Herbaria. [Consulta: 8 febrer 2026].
  4. ↑ Lammers, 2011, p. 47.
  5. ↑ «Lobelia L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 8 febrer 2026].
  6. ↑ Linné, 1753, p. 929.
  7. ↑ Bayton, 2020, p. 187.
  8. ↑ Brickell, 1998, Lobelia.
  9. ↑ Folquitto et alii, 2019, p. 23.

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lobèlia&oldid=36843961»