Loricarí
| Loricariinae | |
|---|---|
 Sturisoma panamense | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Teleostei |
| Ordre | Siluriformes |
| Família | Loricariidae |
| Subfamília | Loricariinae Bonaparte, 1831 |
| Tribus | |
| |
 | |
Loricariinae és una subfamília dins la família Loricariidae de l'ordre siluriformes.[1] Aquesta subfamília està dividida en dues tribus i en uns 30 gèneres.[2]
Taxonomia[modifica]
Els Loricariinae van ser descrits primer el 1831. Més tard, el 1979, molts dels gèneres abans descrits dels Loricariinae van ser dividits en quatre subfamílies: Loricariini, Harttiini, Farlowellini, i Acestridiini. Aquesta subfamília ha resultat monofilètica.[2]
Aparencia i anatomia[modifica]
Com a loricàrids, les espècies de loricariinae tenen el cos deprimit cobert de plaques óssies. i la boca xucladora.[2] Tenen un dimorfisme sexual sovint accentuat.
Gèneres[modifica]
Llista basada en Covain i Fisch-Muller (2007), excepte per a Cteniloricaria.[2]
- Tribu Loricariini
- Grup Loricaria
- Grup Loricariichthys
- Grup Pseudohemiodon
- Grup Rineloricaria
- Tribu Harttiini
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Loricarí |
- ↑ Loricariinae (TSN 679394) al web del Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica. (anglès)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Covain, Raphael; Fisch-Muller, Sonia «The genera of the Neotropical armored catfish subfamily Loricariinae (Siluriformes: Loricariidae): a practical key and synopsis» (PDF). Zootaxa, vol. 1462, 2007, pàg. 1–40.
|
