Vés al contingut

Lògica de cola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Interfície entre el microcontrolador i la memòria amb lògica d'adhesiu (pesall d'adreça)

En electrònica, la lògica de cola és el circuit lògic personalitzat que s'utilitza per connectar una sèrie de circuits integrats disponibles.[1] Això s'aconsegueix sovint utilitzant components comuns i econòmics de la sèrie 7400 o 4000. En casos més complexos, es pot utilitzar un dispositiu lògic programable com un CPLD o FPGA. La caiguda del preu dels dispositius lògics programables, combinat amb la seva mida i consum d'energia reduïts en comparació amb els components discrets, els fa habituals fins i tot per a sistemes senzills. A més, la lògica programable es pot utilitzar per ocultar la funció exacta d'un circuit, per tal d'evitar que un producte sigui clonat o falsificat.[2]

L'equivalent de programari de la lògica de cola s'anomena codi de cola.[3]

Referències

[modifica]
  1. «Glue Logic» (en anglès). Definitions. [Consulta: 2 gener 2013].[Enllaç no actiu]
  2. «How to use glue logic to connect your data with UI elements within an embedded GUI» (en anglès). [Consulta: 26 octubre 2023].
  3. «The Elements of Logic Design Style» (en anglès). [Consulta: 26 octubre 2023].
  4. «[https://www.cl.cam.ac.uk/~djg11/pubs/joining-fdl10/joining.pdf Synthesis of Glue Logic, Transactors, Multiplexors and Serialisors from Protocol Specifications.]» (en anglès). [Consulta: 26 octubre 2023].