Marc Porci Cató Licinià
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 192 aC  antiga Roma |
| Mort | 152 aC (39/40 anys) valor desconegut |
| Pretor | |
| 152 aC – 152 aC | |
| Senador romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana mitjana |
| Família | |
| Família | Porci Cató |
| Cònjuge | valor desconegut Aemilia |
| Fills | Gai Porci Cató, Marc Porci Cató |
| Pares | Cató el Censor i Licinia |
| Germans | Marc Porci Cató Salonià |
Marc Porci Cató Licinià (en llatí: Marcus Porcius Cato Licinianus) va ser un magistrat romà. Era fill de Cató el Censor i de Licínia, i, per tant, formava part de la gens Pòrcia i era de la família dels Catons. Era conegut amb el sobrenom de Licinià, en referència a la seva mare i per distingir-lo del seu germanastre Marc Porci Cató Salonià, fill d'una altra dona del seu pare, Salònia. Cató Licinià es va destacar com a escriptor de temàtica jurídica, per bé que no s'ha conservat cap de les seves obres.[1]
El seu pare va prestar molta atenció a la seva educació, la física i la mental. El va ensenyar a caminar, a nedar i a lluitar i, potser perquè tenia una constitució feble, el va exposar al fred i a la calor per endurir-lo. Cató no va permetre que un esclau que tenia, molt intel·ligent, anomenat Xiló, supervisés l'educació del seu fill, per por que el nen adquirís hàbits d'esclau; Xiló, però, va escriure textos d'història per a ell en lletres grans, i més endavant va compondre una mena d'enciclopèdia per al seu ús. El jove Cató es va convertir en un home savi i virtuós.[1]
Va servir per primera vegada com a soldat l'any 173 aC quan va fer campanya a Ligúria sota el cònsol Marc Popil·li Lenat. La legió a la qual va pertànyer va ser dissolta, i va fer el jurament militar per segona vegada, assessorat pel seu pare, per poder lluitar legalment contra l'enemic. L'any 168 aC va lluitar contra Perseu de Macedònia a Pidna sota el cònsol cònsol Emili Paule, i més tard es casà amb la seva filla, Emília Tèrcia. Es va distingir per la seva habilitat en un combat on va perdre l'espasa, i finalment va poder-la recuperar. Els detalls d'aquest combat els expliquen, amb variants, diversos autors. Va tornar cobert de ferides, i va ser rebut amb entusiasme pel cònsol, que el va autoritzar a anar-se'n de l'exèrcit per poder-les sanar. El seu pare sembla haver-li advertit que no tornés a la legió, car, després de l'aprovació de sortir-ne, ja no era soldat.[1]
A partir d'aquell moment es va dedicar a la pràctica de la llei, en la qual va adquirir gran fama i va deixar alguns escrits.[1] Aulus Gel·li, que parla de la genealogia de la família Cató, diu que Cató Licinià havia escrit «egregios de juris disciplina libros».[2] El Digest esmenta amb freqüència la Regula o sententia Catoniana, que era una coneguda regla del dret romà, que venia a dir que un testament no seria vàlid llevat que hagués estat vàlid si el testador hagués mort immediatament després d'haver-lo fet. Aquesta regla (que tenia diverses excepcions) era un cas particular d'una màxima més general: Quod initio non valet, id tractu temporis no potest convalescere.[1]
Va morir el 152 aC quan havia estat designat pretor, però no havia començat a exercir. El seu pare, que encara vivia, conforme a la seva fama, va patir la seva pèrdua renunciant als seus béns i, gairebé pobre, li va donar un funeral molt frugal.[1]