Mare de Déu de Bonrepòs
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | segle XII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 1.055 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Comarca | Pallars Jussà | |||
| Gavet de la Conca | ||||
| Localització | Mare de Déu de Bonrepòs | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 24970 | |||
| Activitat | ||||
| Categoria | Santuari, antiga sufragània de Santa Margarida de Benavent de la Conca | |||
| Diòcesi | Urgell, arxiprestat del Pallars Jussà | |||
El santuari de la Mare de Déu de Bonrepòs està situat dins del terme de Gavet de la Conca. Pertanyia a l'antic terme de Sant Salvador de Toló, i es troba en el vessant nord d'una carena que enllaça la Serra de Comiols amb el Montsec de Rúbies, a l'extrem nord del lloc conegut com lo Tamany, prop del límit sud dels termes esmentats.
Té l'origen en un ermitatge datable almenys al segle XI, coincident en el temps amb la conquesta del territori d'Arnau Mir de Tost als alarbs. La seva fundació és explicada en una llegenda: es diu que un príncep francès es trobava perdut en aquells boscatges, i, en no trobar el camí, decidí, amb els seus companys, ajeure's a reposar. Es van quedar tots profundament adormits, i l'endemà, en deixondir-se, el príncep descobrí que li havia fet reposacaps en la seva dormida una imatge de la Mare de Déu. Com a agraïment del bon repòs que hi havia tingut, el príncep féu construir una capella, dedicada a la Mare de Déu del Bon Repòs.
Fou un priorat premonstratès, donat al monestir de Bellpuig de les Avellanes el 1205. El monestir mare hi destinà tres canonges i algunes donades (monges) per a la cura i servei del santuari i hostaleria annexa.
El 1224 fou donat a l'hospital premonstratès de Sant Nicolau de Fondarella, i segurament la comunitat de Bonrepòs també hi passà. El títol de prior, però, restà fins al segle XVIII sempre en mans d'un canonge de Bellpuig de les Avellanes. Dels canonges que hi residien, entre un i tres, s'encarregaren de la parròquia de Santa Anna de Montadó. Els canonges de Bellpuig de les Avellanes hi romangueren fins el segle XIX; amb les desmortitzacions d'aquell segle passà a mans de particulars. En època medieval, tingué la consideració de quadra.
Actualment hi ha un alberg de muntanya, que pertany a la Diputació de Lleida. Les restes de la seva església de santa Maria són sota la masia actual.
S'hi venera la Mare de Déu de Bonrepòs, imatge del segle XIII, dins de la tradició del romànic.
Per Pasqua Florida s'hi celebra un aplec multitudinari, el de més concurrència de tota la Conca de Tremp, amb afluència de gent de les comarques veïnes, sobretot de l'Urgell.
Al Museu Arqueològic de Barcelona es conserva una inscripció romànica que, procedent de Perolet, on havia estat trobada, fou instal·lada al segle XVIII a l'església de Bonrepòs (el que fou prior de Bonrepòs en aquell segle, Jaume Pasqual, ja en parla, en un extens i curiós document). És un epígraf dedicat a L. Aemilius Paternus, cavaller (eqüestre) de la petita aristocràcia d'Aeso (Isona), que fou un militar molt brillant i de llarga carrera.
La Guerra Civil (1936-1939)
A la darrera guerra civil, les tropes insurrectes contra la República, també anomenades franquistes, o nacionals per elles mateixes, pertanyents a l'exèrcit de Navarra, a les ordres del general Solchaga, tenien establerta una línia de front que, venint del sud, començava al Pas de l'Hostal Roig, a la serra del Montsec de Rúbies, passava per l'Hostal Roig, tenia posicions a la Serra de la Campaneta, però mantenia la línia principal a la Serra dels Obacs i pels Capbloncs i Figuerola d'Orcau anava cap a Basturs i la munyanya de Sant Corneli.
L'exèrcit de la República es mantenia en una línia més o menys paral·lela que anava del santuari de Bonrepòs i la Serra del Cucuc a Isona, per la dreta del riu de Conques i Sant Romà d'Abella i Abella de la Conca. Això féu que tota la zona intermèdia fos, durant vuit llargs mesos, escenari de constants combats entre els dos exèrcits enfrontats.
A partir del santuari de Bonrepòs, doncs, es donaren una sèrie d'atacs dels republicans cap a les posicions sedicioses establertes primer a l'Hostal Roig i a la Serra de la Campaneta, i després a la Serra del Cucuc. És per això que en tots els entorns del santuari són visibles encara avui dia trinxeres i búnquers, així com cabanes per als soldats i altres elements defensius. Tot i que els combats més importants no es lliuraren aquí, sinó més a ponent, la complexitat de les defenses obertes a Bonrepòs indiquen fins a quin punt aquesta posició fou important per a l'exèrcit legal de la II República durant els combats del Front del Pallars, al llarg del 1938.
Bibliografia
- ADELL I GISBERT, Joan-Albert i PLADEVALL I FONT, Antoni. "Mare de Déu de Bonrepòs", a El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7
- BURON, Vicenç. Esglésies i castells romànics del Pirineu català i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X
- GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8) ISBN 84-85180-25-9
- PAGÈS, M. "Gavet de la Conca. Sant Salvador de Toló", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
- ROCAFORT, Ceferí. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martín, després del 1900
- SEGURA, Joan Ramon. "Itinerari 9. Santuari de Bonrepòs", dins 25 excursions pel Front del Pallars. Valls: Cossetània Edicions, 2006 (Azimut; 87). ISBN 84-9791-224-1.