Comparador de parpelleig
El microscopi de parpelleig o estereocomparador és un instrument utilitzat en l'àmbit de l'astronomia per mesurar moviments o variacions de brillantor en objectes celestes. L'estereocomparador era molt útil per detectar estels, estrelles dobles, asteroides, estrelles variables i el desplaçament de les estrelles.[1]
L'instrument és bàsicament un microscopi on se superposen en forma òptica dues plaques fotogràfiques, canviant ràpidament d'unes a altres. D'aquesta manera es poden comparar les dues imatges i detectar diferències entre elles. En l'actualitat l'instrument ha estat reemplaçat per l'ús d'ordinadors que realitzen essencialment la mateixa tasca encara que amb molta més velocitat i precisió.[2]
Principi de funcionament[modifica]
Es prenen fotografies d'una zona del cel nocturn en diferents instants o èpoques; posteriorment s'analitzen les fotografies en seqüències ràpides o "parpelleigs" a través d'un ocular. Així és possible descobrir canvis en la posició o brillantor d'un objecte.
Descobriment del planeta Plutó[modifica]
El 1930, Clyde Tombaugh va descobrir el planeta Plutó utilitzant un estereocomparador. Les fotografies que va comparar per descobrir havien estat preses les nits del 23 i 29 de gener de 1930.[3]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comparador de parpelleig |
- ↑ Planets Beyond: Discovering the Outer Solar System (Dover Books on Astronomy). Mark Littmann. Dover Books on Astronomy. 344 pag. (2004), ISBN 0486436020, ISBN 978-0486436029
- ↑ The New CCD Astronomy: How to Capture the Stars With a CCD Camera in Your Own Backyard. Ron Wodaski. New Astronomy Press. 2002. 476 pag. ISBN 0971123705, ISBN 978-0971123700
- ↑ Gerald North. Astronomy in Depth. Springer, 2003, p. 98. ISBN 1852335807.