Miguel Candel Sanmartín

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMiguel Candel Sanmartín
Biografia
Naixement3 gener 1945 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótraductor, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Miguel Candel Sanmartín (Barcelona, 3 de gener de 1945) és un filòsof, professor universitari i traductor català.

Biografia[modifica]

Miguel Candel va obtenir la llicenciatura en Filosofia i Lletres el 1967 i un doctorat en Filosofia per la Universitat de Barcelona (UB) el 1976 amb una tesi sobre la lògica d'Aristòtil. Va ser professor no numerari d'Història de la Filosofia Antiga a la UB des de 1971 fins al 1977 i professor de grec a l'ensenyament secundari fins al 1988. Posteriorment, obtingué la plaça de professor titular d'Història de la Filosofia Antiga i Medieval a la Facultat de Filosofia de la UB des de 1992 fins al 2015.[1] Va ser al seu torn director de Departament d'Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura de la UB de 2004 a al 2012. Actualment és professor emèrit de la mateixa universitat.[2]

S'ha especialitzat en filosofia antiga i medieval i ha traduït diverses obres d'autors clàssics, especialment d'Aristòtil. Ha estudiat la tradició gnoseològica aristotèlica des de l'Edat antiga fins al Renaixement i la seva influència en la filosofia moderna.[3] A més de la seva carrera docent, ha exercit la seva tasca com a traductor a la Secretaria General de les Nacions Unides a Nova York, a l'Organització de les Nacions Unides per al Desenvolupament Industrial a Viena, així com en la Comissió Europea a Luxemburg.[4]

Obra publicada[modifica]

  • Metafísica de cercanías (2004)
  • Tiempo de eternidad. Reflexiones sobre y desde la filosofía antigua (2013)
  • Derechos torcidos: conversaciones sobre el "derecho a decidir", la soberanía, la libre determinación y la España federal, 2017, amb Salvador López Arnal. ISBN 9788416995264.
  • Ser y no ser. Crítica de la razón narcisista (2018)

Referències[modifica]

  1. ↑ «Biografía». . Montesinos [Consulta: 4 febrer 2021].
  2. ↑ «Miguel Candel Sanmartín» (en catalán). . UB [Consulta: 4 febrer 2021].
  3. ↑ «Miguel Candel». . Dialnet [Consulta: 4 febrer 2021].
  4. ↑ «Miguel Candel». . El Viejo Topo [Consulta: 4 febrer 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Miguel_Candel_Sanmartín&oldid=31480176»