Ratpenat de dits llargs cavernícola

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Miniopterus schreibersii)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuRatpenat de dits llargs cavernícola
Miniopterus schreibersii modifica
Southern bentwing bat.jpg
Dades
Envergadura0,309 m modifica
Estat de conservació
Status iucn3.1 NT-ca.svg
Gairebé amenaçada
UICN81633057 modifica
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreChiroptera
FamíliaVespertilionidae
GènereMiniopterus
EspècieMiniopterus schreibersii modifica
Kuhl, 1817
Distribució
Miniopterus schreibersii range Map.png

El ratpenat de dits llargs cavernícola (Miniopterus schreibersii) es troba des del sud d'Europa fins al Japó, a més de Salomó, les Filipines, Àfrica del nord i subsahariana i Austràlia. És relativament fàcil de diferenciar-lo dels vespertiliònids per la peculiar morfologia del cap i la cara.

Morfologia[modifica]

Un dels trets que més fàcilment permet reconèixer aquesta espècie és el cap: petit i arrodonit, té el front bombat, de manera que, vist de perfil, sembla que s'elevi per sobre la cara. El musell és curt, i les orelles, també curtes i triangulars, es disposen molt separades entre elles. El tragus és curt, amb la punta arrodonida, té la mateixa amplada en tota la seva longitud i es projecta cap endavant. Les ales són estretes i puntegudes, i la cua, aproximadament tan llarga com el cap i el cos junts, queda completament inclosa dins l'uropatagi.

El pelatge del llom és llarg, mentre que el del cap és curt i espès, una mica arrissat. La coloració és marró grisenca o grisa cendrosa, més clara per la regió ventral, i els adults tenen una taca marró grogosa o canyella al coll i una altra al front. El musell, les orelles i les membranes alars són de tonalitats més fosques que el cos, i el tragus és grogós o, de vegades, gris clar.

Dimensions corporals: cap + cos (48 - 65 mm), cua (42 - 64 mm), avantbraç (42 - 48 mm) i envergadura alar (305 -350 mm).

Pes: 9 - 20 g.

Ecologia[modifica]

És una espècie comuna a tot el Mediterrani, atès que es troba a Espanya, Itàlia, França, els Balcans i gairebé totes les illes del Mediterrani, incloses les Balears[1]. Ocupa tota mena d'hàbitats, des de boscos fins a àrees obertes i ambients antropitzats, sempre que hi pugui trobar refugis adients. El seu nom comú reflecteix la gran tendència a refugiar-se en coves, si bé ocasionalment també es pot allotjar en soterranis i altres habitacles humans.


Ix a caçar poc després de pondre's el sol, amb un vol alt (10-20 m) i ràpid (50-55 km/h) que recorda el dels falciots. És el ratpenat que té uns costums més gregaris: s'ajunta en grups de centenars i fins milers d'individus que pengen del sostre de la cova, de vegades barrejats amb altres espècies cavernícoles, com el ratpenat de musell agut, el ratpenat de musell llarg i els ratpenats de ferradura.

Taxonomia[modifica]

Sinònims
  • baussencis, Laurent (1944).
  • inexpectatus, Heinrich (1936).
  • italicus, Dal Piaz (1926).
  • ursinii, Bonaparte (1837).
Subespècies
  • M. s. schreibersii, Kuhl (1817).
  • M. s. bassanii, Cardinal i Christidis (2000).
  • M. s. blepotis, Temminck (1840).
  • M. s. chinensis, Thomas (1908).
  • M. s. dasythrix, Temminck (1840).
  • M. s. eschscholtzii, Hodgson (1835).
  • M. s. fuliginosus, Hodgson (1835).
  • M. s. haradai, Maeda (1982).
  • M. s. japoniae, Thomas (1905).
  • M. s. oceanensis, Maeda (1982).
  • M. s. orianae, Thomas (1922).
  • M. s. orsinii, Temminck (1840).
  • M. s. pallidus, Thomas (1907).
  • M. s. parvipes, G. M. Allen (1923).
  • M. s. smitianus, Thomas (1927).

Referències[modifica]

  1. Alcover, 1988, p. 102.

Bibliografia[modifica]