Opistognàtid

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaOpistognàtid
Opistognathidae
Opistognathus aurifrons.jpg
Opistognathus aurifrons
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Actinopterygii
Ordre Perciformes
Família Opistognathidae
Gèneres
Modifica dades a Wikidata

Els opistognàtids (Opistognathidae; opisto = "darrere", gnath = "boca") estan classificats dins l'ordre dels perciformes i subordre dels percoidis. Es troben al llarg de les zones d'esculls poc profunds dels oceans Atlàntic i Pacífic i el Golf de Mèxic.

Físicament semblants al subordre dels blennioïdeus, els opistognàtids són generalment peixos petits amb un cos allargassat. Els seus caps, boques, i ulls són més grans en relació amb la resta del cos. Posseeixen una llarga aleta dorsal amb 9-12 espines i una aleta caudal que pot ser arrodonida o punxeguda.

Els opistognàtids resideixen típicament en caus que construeixen en el substrat sorrenc. S'omplen la boca am sorra i la van escopint en altres parts, creant a poc a poc un túnel. Amb la protecció d'aquests caus, aquests peixos s'alimenten de plàncton flotant o d'altres organismes petits, preparats per moure's en senyal de perill. Són territorials de la zona al voltant del seu cau.

Són incubadors bucals, que vol dir que els seus ous els ponen dins de les seves boques, on els nadons petits poden protegir-se dels depredadors.

El període de gestació varia entre espècies. Opisthognagthus sp. normalment manté els seus ous entre 8-10 dies després del part.

Espècies[modifica]

El 2006, hi havia seixanta espècies classificades en quatre gèneres.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Opistognàtid Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Smith-Vaniz & Allen «Opistognathus rufilineatus, a new species of jawfish (Opistognathidae) from the Bird's Head Peninsula, western New Guinea». Aqua (Miradolo Terme), 13, 1, 2007, pàg. 35–42.