El palau ducal de Guimarães (Paço dos Duques de Bragança) és una majestuosa casa senyorial manada construir el segle xv per Alfons I, futur duc de Bragança i fill del rei Joan I.
Està situat als voltants del Castell de Guimarães i es tracta d'un exemplar únic a la península Ibèrica d'arquitectura senyorial de l'Europa Septentrional, caracteritzada per la grandesa dels seus edificis i per les seves nombroses xemeneies cilíndriques. Va ser utilitzat com a caserna militar el segle xix i reconstruït en diverses ocasions, sent la més destacada la dels anys 1937 i 1959, any en què fou obert al públic i transformat en museu, allotjant restes dels segles xvii i xviii. Tot l'edifici està classificat com a Monument Nacional des de finals del segle xix.[1][2]
↑Vieira da Silva, José Custodio «Paços medievais-séculos XIV e XV». Propaganda & poder: Congresso Peninsular de História da Arte. Edições Colibri, 2001, pàg. 115–130.