Paraíso perdido
![]() | |
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Humberto Hinojosa Ozcáriz ![]() |
Protagonistes | |
Producció | Humberto Hinojosa Ozcáriz ![]() |
Guió | Anton Goenechea |
Música | Rodrigo Dávila Chapoy ![]() |
Fotografia | Guillermo Garza Morales |
Muntatge | Joaquin Martí |
Productora | Tigre Pictures |
Distribuïdor | Videocine |
Dades i xifres | |
País d'origen | Mèxic ![]() |
Estrena | 2016 ![]() |
Durada | 87 min ![]() |
Idioma original | castellà ![]() |
Color | en color ![]() |
Format | 2.35:1 ![]() |
Recaptació | 362.213 $ ![]() |
Descripció | |
Gènere | thriller ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Paraíso perdido és una pel·lícula mexicana de thriller del 2016 dirigit per Humberto Hinojosa Ozcariz i protagonitzat per Ana Claudia Talancón, Iván Sánchez, Andrés Almeida i Raúl Briones.[1][2]
Sinopsi
[modifica]Sofia, Mateo i Pedro són amics íntims que decideixen una escapada a les exòtiques i boniques illes del Carib mexicà en un veler. No saben que les vacances poden ser les últimes i que hauran de lluitar per la supervivència.[3]
Repartiment
[modifica]- Ana Claudia Talancón - Sofia
- Iván Sánchez - Mateo
- Andrés Almeida - Pedro
- Raúl Briones - El niño
Producció
[modifica]La pel·lícula, inspirada en fets reals es va filmar a l'illa de Cozumel a Quintana Roo, Mèxic amb llum natural, en una embarcació de màxim vuit persones i en una zona verge plena de fauna salvatge. Fou estrenada l'11 de març de 2016 en 600 sales de cinema d'arreu del país.[4]
Premis i nominacions
[modifica]En la 46a edició de les Diosas de Plata va rebre cinc nominacions: millor actriu, millor coactuació masculina, millor fotografia, millor música i millor edició.[5]
Referències
[modifica]- ↑ “Paraíso Perdido” llega a carteleras, zetatijuana.com, 11 de març de 2016
- ↑ Viven horror en 'Paraíso perdido', El diario NTR, 16 de març de 2016
- ↑ Ana Claudia Talacón 'vive' una historia de terror en Cozumel, sipse.com, 10 de març de 2016
- ↑ Andrés Almeida llega a un ‘Paraíso perdido’, El Siglo de Durango, 11 de març de 2016
- ↑ Llenan de Diosas de Plata a ‘La delgada línea amarilla’, milenio.com, 26 d'abril de 2017