Vés al contingut

Partit Monàrquic Popular

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPartit Monàrquic Popular
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiamonarquisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticadreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Separat dePartit Nacional Monàrquic Modifica el valor a Wikidata
Creació1954
Fusionat aPartit Democràtic Italià d'Unitat Monàrquica Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1959 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

El Partit Monàrquic Popular (PMP) era un partit polític italià, fundat el 2 de juny de 1954, per iniciativa d'Achille Lauro, com una escissió interna del Partit Nacional Monàrquic (PNM).

El contrast naixia del fet que Lauro es proposava com a objectiu la recerca d'un acord amb la Democràcia Cristiana Italiana (DCI) per a la formació d'una majoria de govern de centredreta, que considerava necessària per a consolidar el seu propi poder local (sobretot a Nàpols), mentre el secretari del partit Alfredo Covelli preferia mantenir una aliança amb el més dretà Moviment Social Italià (MSI).

Endemés Lauro, que era un armador naval milionari, no era disposat a finançar el partit amb el seu propi patrimoni si no n'assolia el control ple.

A les eleccions polítiques de 1958, el PMP va obtenir el 2,6% dels vots (14 diputats i 5 senadors),[1] mentre que el PNM va obtenir el 2,2% (11 diputats i 2 senadors). Després d'aquests resultats es va esvair l'esperança del PMP de participar en el govern i provocà una aproximació entre les dues forces monàrquiques italianes, que conduiria el 1959 a la unificació en el Partit Democràtic Italià, que el 1961 es va transformar en Partit Democràtic Italià d'Unitat Monàrquica (PDIUM).

Una fracció del PMP, contrària a la reunificació i dirigida per Antonio Cremisini, fundà un efímer Moviment Monàrquic Italià.

Resultats electorals

[modifica]

Cambra de Diputats

[modifica]
Any Vots % Escons +/- Pos. Lider
1958 776,919 2.63
14 / 630
Nou

Senat

[modifica]
Any Vots % Escons +/- Pos. Lider
1958 774,242 2.16
5 / 315
Nou

Referències

[modifica]
  1. Ram Mudambi; Pietro Navarra; Giuseppe Sobbrio Rules, Choice and Strategy: The Political Economy of Italian Electoral Reform. Edward Elgar Publishing, 1 gener 2001, p. 36–. ISBN 978-1-78195-082-1.