Padró de tres metres d'alçada sobre el qual s'hi ha construït una capelleta que té a dins un relleu representant el calvari amb Crist i les dues Maries, els dos lladres. Al fons s'albira la ciutat de Jerusalem. Una capa de cal que cobreix aquest monument fa perdre molt de la seva vàlua artística. L'origen d'aquest padró és també miraculós.[1]
El 21 de març de l'any 1668, tornava de Barcelona en Guillem de Rocafort, i com fos de nit, va caure en barranc obert per a eixugar l'Estany. Ple d'espant, ens diu aquest senyor, en un pergamí signat per ell i que es conserva a la casa senyorial de Rocafort, vaig invocar la protecció de la Mare de Déu de l'Estany, prometent-li la celebració d'un Ofici i erigir un monument que perpetuï la memòria del greu perill de que ell m'havia deslliurat i del qual havia sortit sense el més petit dany.[1]
↑ 1,01,1«Pedró del Pontarró». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 8 març 2017].
_-_1.jpg)
