Vés al contingut

Picó (eina)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Picons de fer tàpia entre altres estris. Figures 11 i 12.

Un picó[1][2] o piconador és una eina manual usada per a compactar terra, grava o empedrats. Picons de diferents models s'empraven en la construcció de carreteres i camins de terra, i en la compactació de murs de tàpia.

Les eines motoritzades que fan la mateixa feina que els picons s'anomenen piconadores.

Principi de funcionament

[modifica]

Els picons manuals i les piconadores mecàniques compacten i aplanen materials o agregats deformables mitjançant impactes dirigits en sentit vertical de dalt cap a baix. L'energia de cada impacte depèn de la massa del picó i de la velocitat. L'energia esmentada és la que deforma (i aplana) el material a compactar.

Variables

[modifica]

Les característiques o variables que cal considerar en un picó són les següents:

  • dimensions
  • pes total
    • pes de la base o capçal
  • base
    • forma (plana, arrodonida, ...)
    • superfície (cm2)

Pel que fa a l'ergonomia és imprescindible analitzar el mànec (o els agafadors) i la forma de subjecció de l'eina. Per exemple, els picons tradicionals lleugers disposen d'un mànec vertical que l'operari agafa amb les dues mans. Els picons pesants poden tenir agafadors (verticals o horitzontals) per a dues persones. En els picons mecànics els agafadors són horitzontals.

Balanç energètic

[modifica]

Posició màxima superior

[modifica]

Per a un operari determinat i una eina concreta, hi ha una posició màxima superior ideal. En aquesta posició l'energia potencial del picó és el producte de la seva massa, la gravetat i l'altura (respecte del material a piconar, que pot estat més alt que els peus de l'operari). Aquesta energia ha estat aportada per l'operari.

Moviment de baixada

[modifica]

Des de la posició alçada, l'operari inicia l'acció de baixar ajudant amb la seva força muscular la caiguda natural del picó. El resultat és una acceleració del picó superior a la de la gravetat. I una velocitat prèvia a l'impacte que determina una energia cinètica del picó.

Impacte

[modifica]

L'energia cinètica s'absorbeix per material a compactar. En gran part en forma de deformació i compactació i, en un grau menor, es dissipa en forma de calor (que passa al material, a l'eina i a l'aire).

Potència

[modifica]

Les aportacions energètiques de l'operari al llarg d'un cert període de piconament permeten calcular la potència mitja del conjunt operari-eina.

Descripció

[modifica]

Hi ha tres variants de picons o piconadors.

Picó de tàpia

[modifica]

La compactació de la terra de tàpia és fa amb un picó relativament lleuger que pot accionar una persona. Els picons de tàpia tradicionals constaven d'un mànec de fusta, relativament prim, i una cabota de forma aproximadament troncocònica. Generalment la cabota era més alta que ampla. En les eines primitives era de fusta i posteriorment es fabricà de ferro colat. En alguns piconadors manuals moderns la cabota és de forma quadrada i plana, de poca alçària.

Picó de carreteres

[modifica]

Totes les variants de construcció de carreteres i camins impliquen una fase (o més d'una) de compactació del sòl. Des de temps immemorials la forma tradicional de piconament es basava en emprar corrons o picons manuals.

Els picons manuals emprats en la construcció de carreteres disposaven d'una base plana i d'un pes total relativament elevat. El seu ús exigia la força de dues persones adultes i robustes. Un document tècnic de 1930 especificava picons de 20 kg (pel cap baix) i una base de 645 cm2 (a tot estirar); superfície equivalent a un quadrat de 25 cm de costat.[3] Els picons emprats pels cartaginesos i romans, i tots els models posteriors fins a la mecanització dels treballs, degueren ajustar-se als valors indicats, aproximadament. Els materials podien ser variats: fusta, ferro, pedra, ferro colat,...etc. La forma de la base podia ser rodona o quadrada.

En el procés de construcció i manteniment d'una era de batre són imprescindibles alguns treballs de compactació i anivellament. Les eines típiques eren els corrons i els picons.[4]

Piconadors mecànics

[modifica]

Els picons manuals foren substituïts per picons mecànics (portàtils) que podien ser accionats per una persona. Diverses formes d'energia permetien augmentar la capacitat de treball i obtenir uns resultats de piconament millors (en quantitat i qualitat) que els dels picons manuals.

  • Picons pneumàtics amb compressor auxiliar extern
  • Picons autònoms amb motor de combustió interna
  • Picons amb motor elèctric
  • Picons amb cilindre hidràulic

Referències

[modifica]