Vés al contingut

Plácido Álvarez-Buylla y López-Villamil

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPlácido Álvarez-Buylla y López-Villamil

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Governador civil de la província de Balears
1956 – 1968
← Honorato Martín-Cobos LagüeraVíctor Hellín Sol →
Governador civil de la província de Las Palmas
1939 – 1944
← Antonio García LópezFermín Zelada de Andrés →
Alcalde d'Oviedo
novembre 1936 – setembre 1939 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadèmia d'Artilleria de Segòvia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Carrera militar
LleialtatEspanya Espanya
Segona República Espanyola II República Espanyola
Espanya Bàndol nacional
Branca militarCos d'artilleria Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola

Plácido Álvarez-Buylla y López-Villamil (1893, Oviedo, Astúries - 1980, Oviedo) fou un militar espanyol que donà suport a l'alçament militar contra la Segona República el 1936. Fou alcalde d'Oviedo i governador civil de Las Palmas i de les Illes Balears durant la dictadura franquista.

Álvarez-Buylla estudià a l'Acadèmia d'Artilleria de Segòvia i com a primer destí fou enviat de tinent a Menorca.[1] Durant la revolució d'Astúries de 1934 era capità i fou empresonat juntament amb el seu pare, Plácido Alvarez-Buylla y González-Alegre (1864-1956), també militar d'artilleria.[2] Estava casat amb Maria Eulalia Vereterra Polo[1] (1896-1995),[3] cosina de Carmen Polo, esposa del dictador Francisco Franco.[4] Participà en la defensa de la ciutat d'Oviedo durant la Guerra Civil, de la qual fou alcalde entre el novembre de 1936 i el setembre de 1939,[5] període en el qual fou ascendit a comandant (1937).[6] El mateix any 1939 fou nomenat governador civil de la província de Las Palmas[5] fins al novembre de 1944.[7] El 1953 fou ascendit de coronel a general de brigada, anomenant-lo Cap d'Artilleria de l'exèrcit del Marroc.[8] Entre el febrer de 1956 i el setembre de 1968 fou governador civil de les Illes Balears.[9][10]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 1. Palma: Promomallorca, p. 139. ISBN 84-8661702-2. 
  2. http://nodulo.org. «José María García de Tuñón Aza, La Revolución de Asturias, El Catoblepas 92:10, 2009» (en castellà). [Consulta: 12 desembre 2017].
  3. «Alvarez-Buylla y López-Villamil - Plácido Alvarez-Buylla y López-Villamil y Eulalia de Vereterra y Polo - BLANCO Web Site - MyHeritage». [Consulta: 12 desembre 2017].
  4. «C. PEON D BALEARES IMBATIDOS TEMP.- 92/93 MAS RASTIDA DELGADO - VARELA ADROVER -5. MAS (Pr...». [Consulta: 12 desembre 2017].[Enllaç no actiu]
  5. 5,0 5,1 «Los relatos de Carlos Platero». [Consulta: 12 desembre 2017].
  6. Boletín Oficial del Estado, 344, 29-09-1937.
  7. Boletín Oficial del Estado, 330, 25-11-1944, pàg. 8887.
  8. Boletín Oficial de Ministerio del Ejército, 18, 23-01-1953, pàg. 281.
  9. Boletín Oficial del Estado, 42, 11-02-1956, pàg. 975.
  10. Boletín Oficial del Estado, 224, 17-09-1968, pàg. 13368.