Vés al contingut

Principi d'individuació

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El principi d'individuació (en llatí "principium individuationis") és el principi filosòfic que condiciona i fa possible la individualitat i el caràcter concret dels éssers i explica la multiplicitat i la diversitat dels individus.

El terme individuació fa referència a:

  • la particularització del general i unitari en éssers individuals (per exemple, de la humanitat en diferents pobles i persones).
  • l'esdevenir-un-mateix de l'ésser humà, pel qual pren consciència de la seva individualitat i de la diferència que el separa dels altres éssers humans.

Bibliografia

[modifica]
  • Kenneth F. Barber (Hg.): Individuation and identity in early modern philosophy. Descartes to Kant; Albany/New York State (State University of New York Press) 1994
  • Paulo Faitanin: Principium individuationis. Estudio metafísico de la doctrina de la individuación en Tomás de Aquino; Pamplona. (Universidad de Navarra-Tesis Doctoral) 2001, 875 pp.